Aqui estic, amb un blogg que serà especial perque no el faré jo, només l'he creat, el farem entre tots nosaltres. Escriurem coses, receptes,contes,històries o simplement el dia a dia.

 A mi avui em ve de gust explicar una història. Una història de dos amics. Comencem.

 EN LLUC I EN MARCEL

 En Lluc i en Marcel son dos amiguets que van anar al cole junts. Els hi agradava jugar sempre junts i s'estimaven molt. Un dia en Marcel li va dir en Lluc:

 - Lluc, d'aquí un temps ja no podrem estar junts i em fa molta pena.
 - Per què dius això?,es clar que jugarem junts.
 - Però no podrà ser perque marxem lluny.
 - Lluny?, a on?. Però demà tornes no?
 - Demà si, però quan marxi, nomès tornaré algunes vegades, quan vingui de vacances, perque marxo a Alemania.
 - Alemania?,qué és això?
 -Alemania no es una cosa, és un país.

 Aquí va quedar la cosa entre els amics, quan en Lluc va arribar a casa va preguntar qué era Alemania, la mare, li va explicar que era un país que estava una miqueta lluny, i es clar, també li va explicar qué era un pais. En Lluc es va possar trist quan va entrendre que no estaria amb el seu amic, que al cole no el veuria i que no jugarien al parque o casa.

 La seva mare li va consolar dient-li que quan vingués de vacances el veuria i podria estar un rato amb ell i que es podrien escriu-re i explicar coses. A més ell podria explicar-li que també marxava a viure a un altre lloc, no tan lluny, però també canviaria d'escola i de companys.

 Al dia següents en Lluc anava content perque tot el que li havia explicat la mare del lloc nou per viure li podria explicar al seu amic i així dir-li que ell també marxava, però que es veurien per l'ordinador i enviarien fotos.

 Va arrivar el moment de despedir-se, els nens estaven una miqueta tristos perque no es veurien en molt de temps, però van decidir aprofitar el temps que van estar junts i van jugar molt. A l'hora de marxar es van fer molts petons i abraçades.

 Van passar uns messos i cada nen estava al nou lloc on anaven a viure. Es va escriure algún cop, encare que en Lluc deu una carta i una foto, que aviat enviarà, ho promet, perque avuí a après el que és una promessa i s'ha enrecordat del seu amic Marcel.

 - Mama, quan en Marcel i jo vem dir que ens escriuriem...això és una promesa oi?
 - Si carinyo és pot considerar que ho era, així que li deus un bon escrit, ara ja saps fer-ho, li pots escriu-re tu mateix.

 Aquesta història és real, en Lluc ha fet mlts amics nous, però s'enrecorda sovint del seu amic Marcel, al que aviat escriurem i demanarem excuses per no fer-ho avans.


 QUE TINGUEU UN BON DIA