Crisis, estiu...

 Hola,

 Sembla que l'estu hauria de ser per descansar, i en temps com els d'avui dia no és així. Les empreses s'aprofiten de que falta feina i sobren treballadors i apretan a aquest fins a puns que casi escanyen.

 Hores i més hores fora de casa, això si com el Gerard, no son dies. Bronques que s'emporten els treballadors perque s'espatllen màquines, ja hem direu quina culpa en tenen, dietes que no es paguen, sous irrisoris i quan no, també es troven les pagues prorreteijades o com dimonis es digui, dormir fora de casa i a sobre no quedis en fer rés el dissabte, perque encare que tinguis contracte de dilluns a divendres t'exigeixen que estiguis per ells sense pagar-te hores extres, això ni pensar-ho i tot això i més amb la por i alguns amb la seguretat de quan acabi el contracte aniràs al carrer, sensillament perque el jefe no aguanta a un bon treballador, prefereixen persones que a tot diguin que si sense , protestar, no es busquin rés els caps de setmana per si els necesiten, ei, i no parlis amb ningú de rés, no sigui que s'enterin de coses que no deuen, quines coses?, que no pagues als treballadors com toca, que fas tractes que no deuen tocar, a saver...

 Ah, i després, si hi ha algú treballador que és despatxat improcedentment i reclama lo seu, a sobre és el dolent de la película, però senyors, de qué va això, estem farts de politics que cobren més del compte, de bancs rescatats, de lladres, de retallades a sanitat i educació, de que ens cobrin un euro per recepte, quan estàs cotitzant la seguretat social, però bueno...Ara, els defensors dels treballadors que no parlin eh?, que es quedin ben amagadets, no sigui que també rebin, vergonya de país, cada vegade em sento més avergonyida de viure a un pais que sempre se les ha donat de lluitador i que ara està escanyant als ciutadans. Acabarem tots parats i sense un duro, aviam a qui li demanem després, perque es clar, tot li donen als de fora i quan demanem nosaltres no hi haurà rés.

Ho deixo estar, cada vegade estic més emprenyada, Joan, deixa d'escanyar als teus treballadors, que a sobre intentean sobreviure en aquest fastic de mon. Donens tranquilitat, que els teus almenys et respecten, i això avui dia ´s molt.

Ala, ja m'he desfogat per avui.