Sobreviure

 Avuí, quan hem tornat de natació, per cert, ha sigut una bona classe perque ens han deixat entrar a veure els nens com ho feien i els hi han donat el diploma del curs. Pues això, quan hem tornat a casa ens hem trobat amb el papa, que ha fet una paradeta de camí a França per agafar menjar per dos dies i està fins als coll...

 El pobre, a part de que es pasa la setmana anant i venint de França a Osona, porta traïler, cobra una merd.... i no els hi paguen dietes, amb la qual cosa s'han de portar menjar per dos dies i després llaunes per si no poden passar per casa, això si en contes d'arribar a casa el divendres nit no arriba el dissabte migdia o si no marxa diumenge tarda. Com se suposa que han d'estar aquests treballadors?, pues fastigueijats, evidentment. I per postres a casa només treballa ell, així que no se li giri el cap al jefe i el despedeixi sense motiu, que ja va fer-ho el nadal passat, encare que el va readmetre, sembla que ara li faci la guitza perque marxi ell, pues el pobre està agobiat, però aguantarà.

 Avuí dia, en els temps que corren, tothom intenta aprofitar-se dels altres, no hauria de ser al revés?, els empresaris apreten tot el que poden als treballadors, ja sabem que no els hem de ficar tots al mateix sac, però la majoria, ara, s'aprofita. Feines pasades d'hores que no es paguen, sense dietes, pagan una miseria per la feina que es fà. Estem anant enrere, ja fa anys que això dura i ens ho veiem a venir, però sembla que només ho veiem la gent treballadora, com no ens hem de queixar si els sous son missers, les feines, explotadores, ja n'hi ha gent que la farà i així com se suposa que hem de viure, del que ens deixen els de Bankia?, o l'Urdangarín?, no, ja sé, ens ajudarà el president de gobern que molts volien que entrés, i ara fa la feina que no feia l'anterior?, NOOOOOOOO, però es clar, ara l'exxcusa és que l'altre ho ha deixat tant malament, que aquest no pot fer maravelles i mentre nosaltres sobrevivim, perque viure no és la paraula, més aviat és SOBREVIURE.

 Jo necesito una feina digna, al igual que la meva parella, amb una sanitat digne per cuidar la salut que malmet la vida i una educació digne pels meus fills perque es puguin construir un futur millor, un futur que els seus pares mantenien del que van aconseguir els seus avis i que ara mateix els goberns estàn fent desaparèixer.

 Vull VIURE no SOBREVIURE.