És curiosa la forma de distingir als amics, tenim als antic amics, els amics de sempre, els coneguts, els amics i els amics de veritat. podriem seguir així, amb múltiples definicions.
Quan som petits, sembla que tot va entorn dels nostres amics de l' escola, sense ells no tenim rés.
A l'adolescència, tenim la sensació de tindre els millors amics del mon, els que mai ens fallaràn i qué dir de la juventut, els nois fan els seus grupets per anar a lligar i les noies, en la competició d' aviam qui va més arreglada i guapa per trobar el primer novio i que els hi donin el primer petó de veritat.
Però aquests anys van passant i anem creixent, alguns continuem alguna amistat de quan erem petits, altres coneixem gent nova i poc a poc deixem enrera antics companys de festa.
Arribem a l' edat adulta, no tots a la mateixa hora, jeje, i volem formar familia. No volem perdre les amistats, però per diferents motius es van deixant de veure. I toca tornar a recordar temps pasats, que no sempre volen dir millor, i ens adonem que ens estem fent grans.
Ens traslladem de ciutat i perdem, però també guanyem amics. Jo he perdut molts, tinc contacte amb companys d' escola per aquest maravellòs mon d'internet, al poble on vaig crear la meva familia vaig deixar poquets, però bons amics i al poble que visc ara he fet de nous, i la veritat, la vida t'ensenya qui son els verdaders amics, els que estàn a totes, els que valoren els teus esforços, els que t'animen dia a dia, als que animes dia a dia...He fet una llista d'amics i d' aquests que es pot dir de veritat no son molts, però tampoc pocs i per això dono gràcies a Puri, Olga, Cristina, Melanie, Mireia i Andreas, Cristina, Mari, Manola i Josep, Elena, Jordi i Eva, Cristina i Ricard, Rebecca, Montse, Vane, Anna, Patri, Alex i Sandra ( evidentment ), i aixì podria passar-me el rato nombrant a persones que en un moment o l'altre, o encare avui dia, han estat i estant al meu costat.
Gràcies a molts d' ells continuem sortint i passant el rato.
Gràcies a tots per ser els meus amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada