Crèixer

 Un dia et dona per mirar enrere a la vida i t'adones que poder el teu pàs no serà efímer, però te l'has currat, i molt.
 Quan ets petit tens ganes de crèixer perque això d'anar a cole és una feina molt dura, que els pares no et deixin fer la teva amb llibertat, et fa sentir petita. I quan creixes voldries tornar a ser bebé, però amb el que ja tens aprés.

 A la infantesa et troves que et fan gran perque has de cuidar de germans més petits, vas a casa els avis i a l'hora de dinar t' envien a casa perque no s'enfadi ta mare i tú, ets petit, no entens per qué els teus cosins es queden i tú has de marxar, però marxes, perque t'ho diu l'àvia que és una font de sabiduria i la vols fer contenta.

 Van passant els anys sense gaire gloria, sempre tens l'esperança que un dia arribarà el teu príncep blau i et portarà amb ell, que formaràs la teva familia i que seràs molt feliç. I en certa mda és així, han passat moltes coses, has conegut molta gent i en el camí has deixat a tants altres. Pateixes pèrdues familiars, enfermetats de familiars, rebuitxos de persones que no pensaves mai que es comportarien amb tu així, perque ets una persona que ho dona tot pels demés, però saps qué?,, ara, mirant enrere et dons conte de quí val de debó per tu, de qui està al teu costat, que encare que no sàpigues d'on vens, saps a on vols anar.

 Has format la teva familia, tens els amics que vols tindre, perque arribat una certa edat, et dones el luxe de poguer escollir les teves amistats, tens l' amor i la companyia dels teus, la compresió d'amics i familia. Penses que la teva vida no ha sigut un camí de roses, o si, amb espines que has sapigut treure i que guardes en un racó del teu cor per no oblidar que gràcies a elles, ara, avui, ets més forta que ahir.

 Has patit, continues patint, però t'en surts perque ets forta i vols continuar fins on vulguis i puguis. La recompensa és sentir-te bé amb tu mateixa i tindre el convenciment propi que el que fas o fas de tot cor i conforme a les teves idees-

 Sigues feliç, que la vida és per viure-la sense que se't escapin els bons moments.