INDIGNACIÓ

 Com no hem d'estar indignats?, retallen mestres, augmenten al.lumnes per classe, però el que no redueix és la inmigració masiva.

 Com molts de vosaltres coneixeu, a una de les escoles del poble només hi ha una linea per curs en infantil. Acaben de penjar les llistes provisionals i resulta que de 19 nens nous a P3, 11 son extrangers, eiiii, no preocupar-se, que les llistes no son definitives; però qué ens estàn venent, perfectament sabem que si el numero a entrar de nens és inferior al màxim d'una classe, entraràn tots.

 Retallen per totes bandes, però els ajuts a aquesta gent no els hi falta. Anem-hi nosaltres a demanar, jo ho he fet, no ens donen rés de rés. Les mares de l' escola ens ajudem unes a altres amb el que podem i sobretot amb els nens perque ningú més ens ajuda, ja podem estar soles amb fills i cobrar poc que no ens posen ningú per cuidar els petits si la mare treballa, menjar?, entres en el banc d' aliments demostrant enormement que no tens ingressos necesaris per alimentar als teus fills i això si entres, perque hi ha gent que s' ha quedat fora per pasar-se 60 euros del que et demanen que has de cobrar, mares soles que no poden quedar-se el pis sorteijat de protecció oficial perque no pot mantindre'l, ehhhh, i no el demanis de dues habitacions, d'una i t' espabiles.

 Que els nostres fills no faltin massa a classe perque de seguida avisan als serveis socials, als extrangers els hi ajuden amb diners perque els fills vagin a cole. Els nostres fills no poden anar de col.lonies perque els pares no les podem pagar, als extrangers els hi pagen perque pobrets els nens no es poden sentir discriminats, i els nostres?????, es igual que ells o els pares ens sentim rebutxats...

 Ara resulta que a l'escola de la que parlavem al començament, cada vegada hi han més extrangers i ens sentim amenaçats, agreujats, indignats i discriminats al nostre propi país, això si ningú no posa paraula o fets acabarà sent un gueto, perque si diem alguna cosa, ben dita, sense ofendre a ningú, ells se senten ofessos. I a sobre fan tallers d'integració per la dona, però no diuen que la integració l'hem de fer nosaltres, perque elles, se senten juntes i es posen a parlar en el seu idioma i si nosaltres parlem amb el nostre ens diuen que en castellano, pues primer que parlo en català i crec que amb 20 anys de viure aquí ja el podrien saver.

 I a sobre els hi diuen racistes a les mares que l' any que bé entren els nens a cole, si, ho som, però ens ha tornat la societat, els goberns, Càrites, Serveis socials, l'ajuntament, l' escola. I que consti que quan parlo d' aquesta gent no parlo per tots, perque conec de families que estàn completament integrades, que parlen un català millor que cualsevol de la terra, treballen entre nosaltres, no donen qué parlar i no demanen ajuts perque amb l' esforç de la feina que fan ja es guanyen les garrofes, jo em queixo d' aquesta gran malloria que es va extenent sense que ningú posi fre i que ens impulsa a revelant'se.