Dia de la mare

 Avui era el dia de la mare, sempre se celebra el primer diumenge de Maig. Totes les mares estimem als nistres fills i quan parlem d'ells, s' ens cau la baba, però avui direm unes quantes veritats.

 El dia que penses en estar embarassada, penses que tindràs un embaràs maravellòs, que parlaràs amb el nadó  través d'una panxona viva, li posaràs musica perque es relaxi, i el nom?, desde que sabem que tenim un diminut ser a dintre nostre ja volem escollir el nom, qui no ha tingut el maravellòs llibre dels noms?, Anna, Maria, Berta, Ivet, Georgina, Paula, Abril, Queralt, i de nens, Marc, Andreu, Jan, Oriol, Lluc, Pau, David, Gerard.....i tants altres. Que maco ha de ser tot...Pues no, no sempre és així.

 Alguns primers messos son, vómits, mareijos, després venen els mal d'esquena, el no poguer trobar la postura a l'hora de dormir, que si s'inflen les cames, que costa caminar....

 I que maco ha de ser el part, sentir que ja arriba, aquells moments de película al costat de la teva parella, tots dos patint perque tot surti bé, si...molt maco...però també hi han aquelles doloroses contraccions, que necesites la mà del teu companys per poguer-la apretar amb força quan arriba aquell doloròs moment, que et poses rígida per intentar que paso el mal, i demanem la epidural, ditxosa epidural, qui vo tindre un part natural amb la relaxació que t'entra quan t'injecten a l' esquena, que no et mous ni un milimetre perque et fiquen la por al cos dient que si et mous i et puntxen una vértebra, ja l'hem liada.

 El moment en que tens a tota la familia, no families, la teva i la seva, a la sala d' espera, trucant al timbre continuament demanant informació, però no teva, qué va, del nen...i pensem que millor estarien tots a casa seva. Comecen les carreres, les contraccions que s' acceleren, el petit que vo surtir i tu que vols que surti i tot acabi d'una vegada. A la sala de parts, en postura increiblement rebuscada, amb les teves parts intimes nues.

 Aquell professional cridant que apretis, que ja be, que ja se li veu el cabell, ostres, si te cabell!!!!
Una que amb prou forces sap respirar, perque resulta que per parir s'ha de saber respirar, el que feiem fins a les hores, com li deurien dir?

 La teva parella mirant com si hagués de surtir un gremlint de dintre teu, i intentant consolar-te, de qué? si jo l' única cosa que vull es que surti ja aquest nadó i deixi de forçar aquella part del cos que sembla imposible que pugui donar-se tant. T' entren ganes de cridar-li a tothom i de dir-li a la teva parella que no pensi tant en tindre fills, que ells no pasa per tot aquest maravellòs mon de que surti un ésser viu de dintre teu.

 I per fi et relaxes, ja ha surtit, llavors, sí que et sents la mare més afortunada del mon, sobre tot, el nen està bé?, plores d'emoció, aquest petitó és teu, l'has tingut tu i ara el pots abraçar i mimar.

 Ja ni t 'enrecordes de l' embaràs, ni de les pors, ni dels dolors. Nomès mires aquella personeta que et posen a sobre, cos amb cos, escoltant mutuament els bategs dels cors. I penses que és el millor que t'ha passat mai, i el vols ensenyar a tothom, és teu, és el teu fill...MARAVELLÓS SER MARE.