Avuí dia et quedes sorpresa del que saben els nens, jo dic que neixen ensenyats.Hi ha dies que segons les contestacions dels petits, has d' acabar marxant de la seva vista per poguer riure sense que ho sàpiguen, evidentment.
Frases com: a tu que et sembla; tu qué creus; perque no, no és una raó i coses per l' estil surten de les boquetes dels nostres fills amb cuatre o cinc anys.
Al meu li ha donat ara pels cromos del National Geografic i la veritat, puc estar contenta,perque amb les col.leccions que hi han avui dia...
Vol saber quin va ser l' últim dinosaure en extinguir-se, quans planetes hi han, qué es un satèlit, quina és la balena més gran, si Estats Units és aquell país tan gran que hi ha creuant el mar, ja s'ha aprés que Tokio és la capital del Japò i coses així.
Normalment juguem a endevinar animals del zoo o de la granja, avui ha volgut jugar als animals marins, la seva pista era: és un peix carnívor, i es clar, s'he m' ha ocurregut dir la piranya, pues va i em diu que no, perque les piranyes no son de mar, sino de rius a la selva, jajajaja, i qué vols dir-li, doncs que te raó i que m'he equivocat, també les mames s'equivoquen no?, pues si, segons ell no pasa rés perque tots ens equivoquem alguna vegade.
Jo ja no sé si tinc un nen o un filòsof, i clar, com després van els germans que tot ho volen repetir, pues ja tens a casa la distracció.
Qué fariem sense aquests petits ninets que ens fan més portadora la vida. De vegades et desesperen, però moltes altres et fan saber que gràcies a nosaltres aprenen i ho posen en pràctica.
A esperar la pròxima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada