Avuí, l'activitat proposada era fer una recepta a l' escola dels nens, amb els cursos de P-3, P-4 i P-5.
 La idea es bona, hem anat sis mares i cada una tenia a un grupet reduit de petits ajudants.
 Ens hem presentat, hem parlat i ensenyat els ingredients que fariem servir i aquests petits xefs han participat en la creació del postre. Jo havia decidit fer coca farcida de cabell d'àngel i decorada per sobre amb xocolata.
 Ens ho hem passat molt be fent tots els pasos, i evidentment, ells s'ho han passat millor tocant els ingredients amb les seves pròpies mans. Quan l'hem acabat de preparar, hem anat a ficar-la al forn i mentre es feia hem tornat a la classe a repetir com l'haviem fet i que habiem necesitat.
 Tot ha sortit mig bé, no perque els nens no s'hagin comportat, perque la veritat, a excepció d'algún, no ens podem queixar, però una mica sí hem queixaré de la organització.
 En tres cursos que eren només erem sis mares, ( poques ), i després que els hi vem donar per escrit a les mestres els materials que necesitavem perque els possava l' escola, s'han fet un lio i han faltat coses, almenys a mi m'ha faltat una base de massa, que al final hem areglat amb dues bases diferents, pel que no ha quedat tal com hem queda quan la faig a casa, però bueno, que hem de dir, no?
 La veritat es que hem estat entretingudes, tant que ni un café hem pogut pendre, tampoc direm rés,jeje.
 Al final tots els nens en conjunt ens han felicitat, ens han donat les gràcies i ens han fet un petit obsequi de part de l' escola.
 I per que us quedi un bon sabor de boca, aqui us deixo la recepta:

INGREDIENTS:

1 ou
2 bases (iguals) de massa de full
1 llauna de cabell d'àngel
Sucre
Xocolata negra

ELABORACIÓ:

Mentre preparem la coca, possarem el forn a escalfar a 200 graus.

Desenrollem una base de massa i per no haver-la de moure després, la posem a sobre de la placa del forn. La punxem amb una forquilla perque la massa no s'infli a coure-la.

Batem l' ou i amb ell pintem la massa.

A sobre posem el cabell d' àngel, esparcint bé per tota la base.

Agafem l'altre base de massa de full, la desenrollem i la posem a sobre del que hem fet. Unirem les dues bases, com si d'una empanadilla es tractés, pasant una forquilla pels voltats perque quedin unides.

 Tornem a estendre ou batut per la base de dalt que acabem de possar i quan ja estiguem, tirem sucre per sobre de l'ou, que la coca quedi coberta de sucre.

 La posem a dintre del forn, que ja escalfat. La deixem uns 15 minuts a 190 graus.

 L'anirem vigilant perque la massa de full de seguida està rossa i el temps de fer-se dependrà de cada forn.

 Quan creiem que ja està acabada, la treurem del forn i la decorarem amb la xocolata que prèviament haurem desfet al microones.


Bueno, espero que us hagi agradat i  que proveu a fer-la. Ja hem direu com us ha quedat.

 

Aqui estic, amb un blogg que serà especial perque no el faré jo, només l'he creat, el farem entre tots nosaltres. Escriurem coses, receptes,contes,històries o simplement el dia a dia.

 A mi avui em ve de gust explicar una història. Una història de dos amics. Comencem.

 EN LLUC I EN MARCEL

 En Lluc i en Marcel son dos amiguets que van anar al cole junts. Els hi agradava jugar sempre junts i s'estimaven molt. Un dia en Marcel li va dir en Lluc:

 - Lluc, d'aquí un temps ja no podrem estar junts i em fa molta pena.
 - Per què dius això?,es clar que jugarem junts.
 - Però no podrà ser perque marxem lluny.
 - Lluny?, a on?. Però demà tornes no?
 - Demà si, però quan marxi, nomès tornaré algunes vegades, quan vingui de vacances, perque marxo a Alemania.
 - Alemania?,qué és això?
 -Alemania no es una cosa, és un país.

 Aquí va quedar la cosa entre els amics, quan en Lluc va arribar a casa va preguntar qué era Alemania, la mare, li va explicar que era un país que estava una miqueta lluny, i es clar, també li va explicar qué era un pais. En Lluc es va possar trist quan va entrendre que no estaria amb el seu amic, que al cole no el veuria i que no jugarien al parque o casa.

 La seva mare li va consolar dient-li que quan vingués de vacances el veuria i podria estar un rato amb ell i que es podrien escriu-re i explicar coses. A més ell podria explicar-li que també marxava a viure a un altre lloc, no tan lluny, però també canviaria d'escola i de companys.

 Al dia següents en Lluc anava content perque tot el que li havia explicat la mare del lloc nou per viure li podria explicar al seu amic i així dir-li que ell també marxava, però que es veurien per l'ordinador i enviarien fotos.

 Va arrivar el moment de despedir-se, els nens estaven una miqueta tristos perque no es veurien en molt de temps, però van decidir aprofitar el temps que van estar junts i van jugar molt. A l'hora de marxar es van fer molts petons i abraçades.

 Van passar uns messos i cada nen estava al nou lloc on anaven a viure. Es va escriure algún cop, encare que en Lluc deu una carta i una foto, que aviat enviarà, ho promet, perque avuí a après el que és una promessa i s'ha enrecordat del seu amic Marcel.

 - Mama, quan en Marcel i jo vem dir que ens escriuriem...això és una promesa oi?
 - Si carinyo és pot considerar que ho era, així que li deus un bon escrit, ara ja saps fer-ho, li pots escriu-re tu mateix.

 Aquesta història és real, en Lluc ha fet mlts amics nous, però s'enrecorda sovint del seu amic Marcel, al que aviat escriurem i demanarem excuses per no fer-ho avans.


 QUE TINGUEU UN BON DIA