divendres, 14 de desembre del 2012
Nadal
S'acosta nadal, son dates en que la gent se sent més entrenyable, però no hauria de ser així. Tot l'any hi han persones que necesiten ajuda, que se senten soles, que no arriven a final de més i nomès ens enrecordem en dates com les que venen.
Ens sentim solidaris perque recollim menjar pels bancs d'aliments, les persones necesitades nomès menjen al nadal?, durant l'any s'alimenten d'aire?. I quan parlem de necesitats nomès es pensa en els inmigrants. Què pasa amb aquella familia que pare i mare s'han quedat a l'atur?, i amb es pares que tenen els fills visquen fora perque aqui no veuen futur?, i els avis que estan en les residencies esperant que els vagin a veure?.
I qui pensa en la cantitat de nens del païs que es queden sense regals de reis?, i en els treballadors que no podràn passar les festes amb la familia perque algú ha de fer la feina aquells dies sense falta?
Es tendeix a compadeiexe's dels que veiem a la tele que ho pasen malament. Algú s'ha parat a observar a la gent que ens envolta?. Segur que tots els que m'esteu lleigint coneixeu algú proper que ho està pasant malament. No us limiteu a donar ànims, obriu les portes de casa vostra, feu-los companyia i que ells tinguin bona companyia, que se sentin acollits.
No val en veure la Marató i pensar que que hi ha gent, que pobre està pitjor, no val nomès col.laborar aquell dia perque sembla que sigui el que toca. Durant l'any es fan investigacions d'enfermetats per poguer millorar el nivell de vida o per trovar aquell remei que sembla que es resisteix a ser trovat.
Tot l'any s'abandonen animals al carrer, tot l'any els malalts ho estàn, o hi han persones que estàn soles. Penseu si realment no som egoistes i nomès mirem el nostre melic. Jo us entenc, és més fàcil no pensar-hi, ens asentiriem culpables, i ara no em vingueu amb excuses, perque coneguts n'hi han molts, però amics, ben pocs.
Amics meus, casa meva és casa vostra, com deia en Sisa, i si necesiteu de mi, no dubteu en buscar-me, ja ho sabeu. Alguns no ens veurem fins després de festes i no pasarà rès, altres ens veurem en festes i crec que es molt maco poguer-ho fer.
BONES FESTES I BON ANY !!!!!!!!!!
dimarts, 4 de desembre del 2012
El païs de la corrupció
Goberns que rescaten bancs en contes de persones, bancs que juguen amb els nostres diners i s'enbutxaquen els que guanyen, que desnonen a families que de tindre un benestar han pasat a estar tots a l' atur.
Polítics corruptes, duqueses que busquen subvencions a Europa quan te als seus jornalers treballant per cuatre cèntims. Ducs que s'aprofiten de fundacions per tindre beneficis foscus. Artistes que pasen a ganar diners fàcils, no precisament amb la seva feina. Empreses que no volen recolectors de fruita espanyols perque els africans surten més baratos.
Goberns que prometen pisos als extrangers quan treuen a families dels seus i no omplen els que ja hi han buits. Empresaris que s'aprofiten de la crisis per exclavitzar als seus treballadors. Empreses que donen feina a treballadors en negre i a casa seva quan deixan al paro treballadors de dintre i productius.
Metges que volen tindre més temps pels pacients i no poden perque son pocs per tants malalts. Altres que no volen donar medicament perque hi han retallades. Goberns que fan pagar un euro per recepta quan els treballadors ja paguen la Seguretat Social. Llistes d'espera enormes per operacions quan paguen tractaments a gent que be de fora.
Ajuts per inmigrants en Banc d'aliments, roba, beques, activitats extraescolars, menjador, quan als nostres fills s'els demana un preu per portar la carmanyola de casa per dinar. Goberns que fan retallades en personal educatiu i demanen més ratio de nens per classe, que permeten que cuatre mares àrabs posin en jaque a una escola perque no volen que se celebri el nadal perque elles no ho fan.
Gobernants que no escolten la veu del poble i tiren pel dret. Que prohibeixen parlar una llengua de milers d'anys perque no és la seva. Que treu un idioma de Provincia perque sí del temari de l'escola. Que imposa la seva voluntat en contra del benefici d'un païs. Que maltracta als seus ciutadans.
Gobernants que permeten que els rics robin i els pobres pasin gana. Gobernants que troven a faltar una dictadura i ens impulsa a una rebelió de la que després també diràn que és culpa del poble.
El poble es subleva, i encare dubten el per qué?
divendres, 21 de setembre del 2012
Como la vida misma
Bon dia,
avui tenia ganes d'escriu-re i com fa dies que no ho feia m'he dit: endevant.
Hi han tants temes dels que t'asseventes dia a dia, que no sabria quin em posa més de mal humor, sort en tinc, a part de la familia, (que no els nombrem perque sempre hi son), sort en tinc dels amics, que amb les seves vivències, les seves històries, les seves bromes, el seu saber estar, i moltes més coses que hem serien impossible de nombrar fan que els dies siguin més passables.
Perque amb les xerradetes ens posem al dia, opinem sobre els problemes de la vida que no podrem sol.lucionar perque només som gent del carrer, i penso que he fet malament de possar només, perque no, som MOLT MÉS que gent del carrer, gent com nosaltres son els que cada dia es lleven dora per aixecar as petits, donar'l-hi l'esmorzar, acompanyar'ls a cole i veure com creixen perque ja no volen que els portis fins a la porta, perque ja son grans, quan tan sols tenen 5 o 6 anys.
Gent com nosaltres encare es lleven abans perque han d'anar a treballar, perque sense diners no es menja, bàsicament, sense diners no es viu. Gent com nosaltres està cansada de treballar per amor a l'art, perque fan moltissimes hores i els hi paguen una missèria, i si no t'agrada pots marxar, ja en trovaràn a un altre que faci la feina.
Gent com nosaltres està farta de no arribar a final de més, de fer mal.labars i tot i així no arribar-hi. Gent com nosaltres està farta d'anar a la salut pública i ser mal atesos, perque hi han metges que tot i no encertar casi mai en el diagnòstic continuen exercint com si rés.
Get com nosaltres està farta de que es cobrin tants impostos i a tant alt preu quan després no et donen els serveis que toquen. Estem farts de que a les noticies, nosaltres, els catalans, sortim només per demanar, que el que demanem precisament és nostre, estem farts de ser els dolents, quan ho donem tot, de ser insolidaris, quan som els més solidaris, crec que som la comunitat que més recapte en cuestions de maratons, i amb molt de gust continuem sernt els primers en això.
Estem farts de que a empreses que se suposen tenen ajuts per tindre gent de més de 50, no agafin a aquests perfils. Farts de que a les empreses et preguntin per la teva vida privada, si tens fills, si ets casada...Qué pasa, que per això es rendeix menys, pues va a ser que no. Perque aquestes preguntes als homes no els hi fan i també son marits i pares. Farts de que hagis d'avisar a l'empresa si et quedes embarassada, amb quin dret?, això és una agresió a la teva intimitat.
No continuo, perque la gent del carrer, gent com nosaltres ja coneix totes aquestes històries i moltes més que ens fan ser MOLT MÉS que gent del carrer, som gent que intenta sobreviure en un món pel cuan és dificil lluitar.
I gràcies pels amics que tinc, sobretot aquests últims que hem fet Vane, Ramon, Jordi, Eva, Rebeca, Cristina, Ricard, Anna, i algún més que espero que ja sàpiguen qui son. Petonets per tots, que de vegades, no sabem dir les coses com les sentim.
Fins aviat a tots.
dilluns, 27 d’agost del 2012
Somriures inocents
Avui em sento trista, ens llevem amb la notícia dels nens de Córdoba i no m'ho podia creu-re.
Pensem en que els nens venen al mon perque els busquem nosaltres, perque volem disfrutar de personetes nostres, fruit del nostre amor per la parella.
No entendré mai com un pare pot fer-li mal a un fill, una personeta indefensa, que busca en els seus pares la protecció, el carinyo, l'amor i de cop i volta es trova en l'horror de la mort. La mort a mans del seu pare, l'home que se suposava l'havia de protegir dels dolents, de les coses lletges.
M'horroritza pensar que es van sentir tranquils al costat de la persona que acabaria amb les seves vides. Unes vides que començaven. No em vull ni imaginar com s'ha sentit la mare en tots aquests mesos i com se sent en aquests moments.
Els nens no han de pagar els errors dels pares, MAI, si nosaltres ens equivoquem, nosaltres ho sol.lucionem, i els nens han de viure la infància com els hi toca, com NENS, perque més en aquests moments, amb els futur que no tenim gens clar, ja tindràn temps de patir i lluitar per lo seu, ara és temps de jugar, d'estimar, d'apendre i a qui més estimen els nens que als seus pares?
Em sol.lidaritzo completament amb la mare d'aquests petits, que ha perdut el més gran que podia perdre. Perque no ho pensem però aquesta mare ha perdut una il.lusió que segurament tenia com totes em tingut en algun moment de la nostra adolescència, ha perdut el que havia de ser una vida plena d'alegries, al costat del princep blau del conte i els seus "principitos". Ho ha perdut tot, perque quan s'ha adonat que no ha tingut el marit que pensava, i que ha perdut els seus tressors més preciats, es deu haver derrumbat.
D'ell, queé dir, no rés. Jo no penso donar-li bombo a un deprabat així.
Senyors i senyores, penseu....Valoreu tindre un bon company al costat que s'estimi als vostres fills, dels altres, dels que no estimen ni parlar-ne.
Fins la propera.
dijous, 19 de juliol del 2012
Canvi de gobern
Estic cansada, com crec que molts o la majori de vosaltres, de que aquest gobern que tenim vagi a la seva i no a favor dels ciutadans, que a la fi son els que voten, personalment, mai se m'hagués ocurregut votar al PP, però bueno, son qui van sortir en les últimes eleccions i començo a plantejar-me si tot això dels vots no està amanyat.
Se suposa que estem en un pais democràtic, (mentida), dels primers d'Europa, (estem possant'se a la cua), on l' educació començava a ser motiu d'orgull, (hi ho és, però en qüestió del professorat i alumnat), on la sanitat era una de les millors d'Europa(hi ho és en facultatius, no en retallades). Estavem orgullossos de poguer buscar feina i trovar-la en cosa de dies, (ara intenta-ho).
Totes aquestes coses s'ho estàn carregant aquest polítics que a sobre volen que Catalunya els hi faci la feina bruta, (COM SEMPRE). La independència fa anys i anys que es demana i no s'aconsegueix, ni s'aconseguirà, en molt de temps perque a aquesta nació que diuen que és de tots i es diu Espanya,(que tampoc és veritat que sigui de tots), no els hi convé que ens independitcem, no ens deixaràn pàs, ja que juntament amb el País Vasc som una potència enorme, més de la que molts es pensen.
Però una cosa si podem fer, ja que no ens savem tirar al carrer, crec que desde aquell anys, que no recordo quin era, que la gent es va tirar al carrer i van fer la vaga de tranvies a Barcelona, penso que, desde llavors, no s'ha fet cap vaga igual. Per això el que sí podem demanar, i estem en el nostre dret de ciutadans, son ELECCIONS ANTICIPADES.
Aquest gobern no mira pel bé dels ciutadans per la qual cosa no ens convé tindre algú així manant i si no ens convé, ni fa la feina que hauria de fer,.....PER QUÈ EL VOLEM?
AVIS, AVIES, MARES I PARES, JOVES.......DEMANEM ELECCIONS !!!!!!!
Demanem un gobern que ens escolti, que conti amb nosaltres, que ens doni feina, que ens tornin els drets que ja teniem i que havien guanyat els nostres avis i pares, que ens donin soport en educació, que ens ajudin en sanitat i si ens ajuden en això no caldrà que demanem ajuts d'altre mena, que malauradament tampoc ens donen, perque pel fet de pertànyer a aquest país ens hem d'espabilar,(segons ells, evidentment).
ELECCIONS....ELECCIONS.....ELECCIONS....ELECCIONS......JAAAAAAAAA !!!!!!!!!!
Se suposa que estem en un pais democràtic, (mentida), dels primers d'Europa, (estem possant'se a la cua), on l' educació començava a ser motiu d'orgull, (hi ho és, però en qüestió del professorat i alumnat), on la sanitat era una de les millors d'Europa(hi ho és en facultatius, no en retallades). Estavem orgullossos de poguer buscar feina i trovar-la en cosa de dies, (ara intenta-ho).
Totes aquestes coses s'ho estàn carregant aquest polítics que a sobre volen que Catalunya els hi faci la feina bruta, (COM SEMPRE). La independència fa anys i anys que es demana i no s'aconsegueix, ni s'aconseguirà, en molt de temps perque a aquesta nació que diuen que és de tots i es diu Espanya,(que tampoc és veritat que sigui de tots), no els hi convé que ens independitcem, no ens deixaràn pàs, ja que juntament amb el País Vasc som una potència enorme, més de la que molts es pensen.
Però una cosa si podem fer, ja que no ens savem tirar al carrer, crec que desde aquell anys, que no recordo quin era, que la gent es va tirar al carrer i van fer la vaga de tranvies a Barcelona, penso que, desde llavors, no s'ha fet cap vaga igual. Per això el que sí podem demanar, i estem en el nostre dret de ciutadans, son ELECCIONS ANTICIPADES.
Aquest gobern no mira pel bé dels ciutadans per la qual cosa no ens convé tindre algú així manant i si no ens convé, ni fa la feina que hauria de fer,.....PER QUÈ EL VOLEM?
AVIS, AVIES, MARES I PARES, JOVES.......DEMANEM ELECCIONS !!!!!!!
Demanem un gobern que ens escolti, que conti amb nosaltres, que ens doni feina, que ens tornin els drets que ja teniem i que havien guanyat els nostres avis i pares, que ens donin soport en educació, que ens ajudin en sanitat i si ens ajuden en això no caldrà que demanem ajuts d'altre mena, que malauradament tampoc ens donen, perque pel fet de pertànyer a aquest país ens hem d'espabilar,(segons ells, evidentment).
ELECCIONS....ELECCIONS.....ELECCIONS....ELECCIONS......JAAAAAAAAA !!!!!!!!!!
dimecres, 27 de juny del 2012
Crisis, estiu...
Hola,
Sembla que l'estu hauria de ser per descansar, i en temps com els d'avui dia no és així. Les empreses s'aprofiten de que falta feina i sobren treballadors i apretan a aquest fins a puns que casi escanyen.
Hores i més hores fora de casa, això si com el Gerard, no son dies. Bronques que s'emporten els treballadors perque s'espatllen màquines, ja hem direu quina culpa en tenen, dietes que no es paguen, sous irrisoris i quan no, també es troven les pagues prorreteijades o com dimonis es digui, dormir fora de casa i a sobre no quedis en fer rés el dissabte, perque encare que tinguis contracte de dilluns a divendres t'exigeixen que estiguis per ells sense pagar-te hores extres, això ni pensar-ho i tot això i més amb la por i alguns amb la seguretat de quan acabi el contracte aniràs al carrer, sensillament perque el jefe no aguanta a un bon treballador, prefereixen persones que a tot diguin que si sense , protestar, no es busquin rés els caps de setmana per si els necesiten, ei, i no parlis amb ningú de rés, no sigui que s'enterin de coses que no deuen, quines coses?, que no pagues als treballadors com toca, que fas tractes que no deuen tocar, a saver...
Ah, i després, si hi ha algú treballador que és despatxat improcedentment i reclama lo seu, a sobre és el dolent de la película, però senyors, de qué va això, estem farts de politics que cobren més del compte, de bancs rescatats, de lladres, de retallades a sanitat i educació, de que ens cobrin un euro per recepte, quan estàs cotitzant la seguretat social, però bueno...Ara, els defensors dels treballadors que no parlin eh?, que es quedin ben amagadets, no sigui que també rebin, vergonya de país, cada vegade em sento més avergonyida de viure a un pais que sempre se les ha donat de lluitador i que ara està escanyant als ciutadans. Acabarem tots parats i sense un duro, aviam a qui li demanem després, perque es clar, tot li donen als de fora i quan demanem nosaltres no hi haurà rés.
Ho deixo estar, cada vegade estic més emprenyada, Joan, deixa d'escanyar als teus treballadors, que a sobre intentean sobreviure en aquest fastic de mon. Donens tranquilitat, que els teus almenys et respecten, i això avui dia ´s molt.
Ala, ja m'he desfogat per avui.
Sembla que l'estu hauria de ser per descansar, i en temps com els d'avui dia no és així. Les empreses s'aprofiten de que falta feina i sobren treballadors i apretan a aquest fins a puns que casi escanyen.
Hores i més hores fora de casa, això si com el Gerard, no son dies. Bronques que s'emporten els treballadors perque s'espatllen màquines, ja hem direu quina culpa en tenen, dietes que no es paguen, sous irrisoris i quan no, també es troven les pagues prorreteijades o com dimonis es digui, dormir fora de casa i a sobre no quedis en fer rés el dissabte, perque encare que tinguis contracte de dilluns a divendres t'exigeixen que estiguis per ells sense pagar-te hores extres, això ni pensar-ho i tot això i més amb la por i alguns amb la seguretat de quan acabi el contracte aniràs al carrer, sensillament perque el jefe no aguanta a un bon treballador, prefereixen persones que a tot diguin que si sense , protestar, no es busquin rés els caps de setmana per si els necesiten, ei, i no parlis amb ningú de rés, no sigui que s'enterin de coses que no deuen, quines coses?, que no pagues als treballadors com toca, que fas tractes que no deuen tocar, a saver...
Ah, i després, si hi ha algú treballador que és despatxat improcedentment i reclama lo seu, a sobre és el dolent de la película, però senyors, de qué va això, estem farts de politics que cobren més del compte, de bancs rescatats, de lladres, de retallades a sanitat i educació, de que ens cobrin un euro per recepte, quan estàs cotitzant la seguretat social, però bueno...Ara, els defensors dels treballadors que no parlin eh?, que es quedin ben amagadets, no sigui que també rebin, vergonya de país, cada vegade em sento més avergonyida de viure a un pais que sempre se les ha donat de lluitador i que ara està escanyant als ciutadans. Acabarem tots parats i sense un duro, aviam a qui li demanem després, perque es clar, tot li donen als de fora i quan demanem nosaltres no hi haurà rés.
Ho deixo estar, cada vegade estic més emprenyada, Joan, deixa d'escanyar als teus treballadors, que a sobre intentean sobreviure en aquest fastic de mon. Donens tranquilitat, que els teus almenys et respecten, i això avui dia ´s molt.
Ala, ja m'he desfogat per avui.
divendres, 22 de juny del 2012
Montse
Bona tarda nois i noies, avui em vull despedir d'una amiga del grup nostre de mares del cole.
Estic segura que pensa que ens veurem molt poquet i no serà així.
Montse, et trucarem i t'anirem a visitar, al fi i al cap, Mollet no està tant lluny. Fa un any i mig que et conec i ets una dona molt lluitadora, t'ha costat arrivar a aquest moment, ho has patit molt, però ens tenies a nosaltres pels mals moments i juntes em fet que aquest camí teu no fós tan solitari ni dur, l'hem estovat una miqueta, és el màxim que podiem fer per tú.
Ara has de tirar endevant, amb aquestes dues preciositats que son les nenes, al costat dels teus i nosaltres, desde aqui t'animarem enèrgicament i comprovaràs que desprès de fases dolentes arriven les bones i més amb el que has lluitat, et mereixes una mica de tranquilitat i pau.
Et trovarem a faltar, aquells xiulets als nens al parc perque fesin cas, aquelles carreretes darrera de la Iris, aquells berenars que pasavem a l'ombra i aquelles tardes de café en grup a casa.
Per una altre banda, felicitem a la travieseta, que fa anys demà. Li desitgem que sigui tan somrient com sempre i una miqueta menys trasto,jejejeje.FELIÇ ANIVERSARI!!!!!!!!!!!
I ara a disfrutar dels teus pares, germà,cunyada i nebots, que els has trovat tant en falta i ara pots comptar amb ells....i amb nosaltres.
Ens veiem el dimarts, buscans, que ens hem de veure eh?
Un petonàs ben fort de totes nosaltres i companys de les nenes.
Muackkkkkk.
Estic segura que pensa que ens veurem molt poquet i no serà així.
Montse, et trucarem i t'anirem a visitar, al fi i al cap, Mollet no està tant lluny. Fa un any i mig que et conec i ets una dona molt lluitadora, t'ha costat arrivar a aquest moment, ho has patit molt, però ens tenies a nosaltres pels mals moments i juntes em fet que aquest camí teu no fós tan solitari ni dur, l'hem estovat una miqueta, és el màxim que podiem fer per tú.
Ara has de tirar endevant, amb aquestes dues preciositats que son les nenes, al costat dels teus i nosaltres, desde aqui t'animarem enèrgicament i comprovaràs que desprès de fases dolentes arriven les bones i més amb el que has lluitat, et mereixes una mica de tranquilitat i pau.
Et trovarem a faltar, aquells xiulets als nens al parc perque fesin cas, aquelles carreretes darrera de la Iris, aquells berenars que pasavem a l'ombra i aquelles tardes de café en grup a casa.
Per una altre banda, felicitem a la travieseta, que fa anys demà. Li desitgem que sigui tan somrient com sempre i una miqueta menys trasto,jejejeje.FELIÇ ANIVERSARI!!!!!!!!!!!
I ara a disfrutar dels teus pares, germà,cunyada i nebots, que els has trovat tant en falta i ara pots comptar amb ells....i amb nosaltres.
Ens veiem el dimarts, buscans, que ens hem de veure eh?
Un petonàs ben fort de totes nosaltres i companys de les nenes.
Muackkkkkk.
dimecres, 20 de juny del 2012
20 de Juny
Tal dia com avuí, fa....uns quants anys va nèixer una nena amb molt de cabell, petitona i ploranera que poc a poc es va convertir en la dona que és avui dia, que soc avui dia, exacte, aquella nena era jo i avui escric aquestes linies agraïnt les felicitacions de tota la gent que s'ha enrecordat i a tota a qui s'ho a enrecordat el facebook, gràcies a tots i totes.
Es molt gratificant que s'enrecordin de tu, i més quan veus que ho ha fet la gent que verdaderament t'importa. Avuí puc dir que soc feliç i soc mig afortunada, perque ho he pogut passar amb les personetes que més m'estimo en aquest mòn, el Lluc i la Berta, però mig perque la meva mitja taronja, el meu rei de la casa no ha pogut ser-hi per qüestions de feina. S'ha enrecordat, m'he trucat i això també m'ha possat contenta.
En dies com avui, encare que ja ho ser dia a dia puc dir que estic envoltada de bona gent, de molt bona gent, pares, germanes, cunyats, marit, fills, nebots, tieta, sogra, tiets i cosines politiques i amics i amigues que m'acompanyen cada dia en el transcurs d'aquest difíci camí que és la vida.
Però no soc tan vella, que d'ahir a avui només ha passat una nit,jejejeje i jo vaig al revés, cada dia que pasa em faig més jove,jajajajaja, ja m'agradaria, però de somnis també es viu, no?,jajajajaja
Espero passar molts, però que molt, pero que moltisims anys al vostre costat i que ho pogueu veure i a qui no li agradi la idea, que es posi flors,jejejejeje.
Una abraçada ben forta a tots i seguim en contacte i espero que seguiu lleigint-me. I noies, ens veiem demà, força a totes i en especial a una que pasa per mals moments, però segur que els pasaràs i tornaràs a ser feliç.
Petonets i fins la següent.
Es molt gratificant que s'enrecordin de tu, i més quan veus que ho ha fet la gent que verdaderament t'importa. Avuí puc dir que soc feliç i soc mig afortunada, perque ho he pogut passar amb les personetes que més m'estimo en aquest mòn, el Lluc i la Berta, però mig perque la meva mitja taronja, el meu rei de la casa no ha pogut ser-hi per qüestions de feina. S'ha enrecordat, m'he trucat i això també m'ha possat contenta.
En dies com avui, encare que ja ho ser dia a dia puc dir que estic envoltada de bona gent, de molt bona gent, pares, germanes, cunyats, marit, fills, nebots, tieta, sogra, tiets i cosines politiques i amics i amigues que m'acompanyen cada dia en el transcurs d'aquest difíci camí que és la vida.
Però no soc tan vella, que d'ahir a avui només ha passat una nit,jejejeje i jo vaig al revés, cada dia que pasa em faig més jove,jajajajaja, ja m'agradaria, però de somnis també es viu, no?,jajajajaja
Espero passar molts, però que molt, pero que moltisims anys al vostre costat i que ho pogueu veure i a qui no li agradi la idea, que es posi flors,jejejejeje.
Una abraçada ben forta a tots i seguim en contacte i espero que seguiu lleigint-me. I noies, ens veiem demà, força a totes i en especial a una que pasa per mals moments, però segur que els pasaràs i tornaràs a ser feliç.
Petonets i fins la següent.
divendres, 15 de juny del 2012
Sempre
Sempre has estat i estaràs.Quan et sentis sol, pensa en nosaltres, quan estiguis trist, pensa en els petits. Sempre hem sapigut portar les situacions que s'ens han presentat.
Sempre has lluitat a contra-corrents, en moments delicats i dificils i allà has estat, mai t'has rendit, encare que podries haber-ho fet. Recordem les cançons que ens dedicaves quan existien els cassets i les bones nits gravades perque treballaves i no ens podies ficar al llit.
Les sortides a la platja i al camp, que eren molt divertides perque abans no hi habien cadiretes de cotxe i cuatre a darrera, la veritat tot un periple.
Sempre has sapigut com actuar, encare que dubtesis. Ens empenyaves en els estudis, a sortir i passar-ho bé quan tocava i la teva preocupació que mai deixessim de fer rés per ella, que per això ja estaves tú. Encare que molts t'han criticat, tú has sapigut estar al teu lloc, perque desde fora tothom es creu amb el dret d'opinar, però ningú més s'ha agafat el càrrec. Ella, que va marxar fa deu anys ho savia bé, savia que necesitaves i necesitaries ajuda per ocupar-te'n, ell que va marxar, quan?, fa 20 anys?, també ho sabia. Sempre callat, però ho savia molt bé.
Nosaltres sempre estarem al vostre costat, per molt que tinguem temps difícils i ens barallem, discutim, ens distanciem, només son ratos, després sempre tornem, perque la vostra companyia és la nostra al.legria. Els sis marrecs t'estimen amb boixeria, i això ho has aconseguit tu, t'ho has guanyat.
Pensa, que encare que altres et donin l'esquena, nosaltres no ho farem mai, perque us estimem, t'estimem i valorem el que has anat patint. Sempre dic als meus amics, que no es preocupin d'aquella gent que els critica sense saver mai la veritat de rés, tothom paga per com és i qui és i ningú es queda rés d'altre. Jo fa molt de temps que vaig deixar de preocupar.me pel qué diràn. Sé que actuu correctament i el demés no m'afectarà per aquesta raó.
Sempre has estat, ens toca a nosaltres dir-te que sempre estarem, sempre.
T'estimem.
Sempre has lluitat a contra-corrents, en moments delicats i dificils i allà has estat, mai t'has rendit, encare que podries haber-ho fet. Recordem les cançons que ens dedicaves quan existien els cassets i les bones nits gravades perque treballaves i no ens podies ficar al llit.
Les sortides a la platja i al camp, que eren molt divertides perque abans no hi habien cadiretes de cotxe i cuatre a darrera, la veritat tot un periple.
Sempre has sapigut com actuar, encare que dubtesis. Ens empenyaves en els estudis, a sortir i passar-ho bé quan tocava i la teva preocupació que mai deixessim de fer rés per ella, que per això ja estaves tú. Encare que molts t'han criticat, tú has sapigut estar al teu lloc, perque desde fora tothom es creu amb el dret d'opinar, però ningú més s'ha agafat el càrrec. Ella, que va marxar fa deu anys ho savia bé, savia que necesitaves i necesitaries ajuda per ocupar-te'n, ell que va marxar, quan?, fa 20 anys?, també ho sabia. Sempre callat, però ho savia molt bé.
Nosaltres sempre estarem al vostre costat, per molt que tinguem temps difícils i ens barallem, discutim, ens distanciem, només son ratos, després sempre tornem, perque la vostra companyia és la nostra al.legria. Els sis marrecs t'estimen amb boixeria, i això ho has aconseguit tu, t'ho has guanyat.
Pensa, que encare que altres et donin l'esquena, nosaltres no ho farem mai, perque us estimem, t'estimem i valorem el que has anat patint. Sempre dic als meus amics, que no es preocupin d'aquella gent que els critica sense saver mai la veritat de rés, tothom paga per com és i qui és i ningú es queda rés d'altre. Jo fa molt de temps que vaig deixar de preocupar.me pel qué diràn. Sé que actuu correctament i el demés no m'afectarà per aquesta raó.
Sempre has estat, ens toca a nosaltres dir-te que sempre estarem, sempre.
T'estimem.
dimarts, 12 de juny del 2012
Sobreviure
Avuí, quan hem tornat de natació, per cert, ha sigut una bona classe perque ens han deixat entrar a veure els nens com ho feien i els hi han donat el diploma del curs. Pues això, quan hem tornat a casa ens hem trobat amb el papa, que ha fet una paradeta de camí a França per agafar menjar per dos dies i està fins als coll...
El pobre, a part de que es pasa la setmana anant i venint de França a Osona, porta traïler, cobra una merd.... i no els hi paguen dietes, amb la qual cosa s'han de portar menjar per dos dies i després llaunes per si no poden passar per casa, això si en contes d'arribar a casa el divendres nit no arriba el dissabte migdia o si no marxa diumenge tarda. Com se suposa que han d'estar aquests treballadors?, pues fastigueijats, evidentment. I per postres a casa només treballa ell, així que no se li giri el cap al jefe i el despedeixi sense motiu, que ja va fer-ho el nadal passat, encare que el va readmetre, sembla que ara li faci la guitza perque marxi ell, pues el pobre està agobiat, però aguantarà.
Avuí dia, en els temps que corren, tothom intenta aprofitar-se dels altres, no hauria de ser al revés?, els empresaris apreten tot el que poden als treballadors, ja sabem que no els hem de ficar tots al mateix sac, però la majoria, ara, s'aprofita. Feines pasades d'hores que no es paguen, sense dietes, pagan una miseria per la feina que es fà. Estem anant enrere, ja fa anys que això dura i ens ho veiem a venir, però sembla que només ho veiem la gent treballadora, com no ens hem de queixar si els sous son missers, les feines, explotadores, ja n'hi ha gent que la farà i així com se suposa que hem de viure, del que ens deixen els de Bankia?, o l'Urdangarín?, no, ja sé, ens ajudarà el president de gobern que molts volien que entrés, i ara fa la feina que no feia l'anterior?, NOOOOOOOO, però es clar, ara l'exxcusa és que l'altre ho ha deixat tant malament, que aquest no pot fer maravelles i mentre nosaltres sobrevivim, perque viure no és la paraula, més aviat és SOBREVIURE.
Jo necesito una feina digna, al igual que la meva parella, amb una sanitat digne per cuidar la salut que malmet la vida i una educació digne pels meus fills perque es puguin construir un futur millor, un futur que els seus pares mantenien del que van aconseguir els seus avis i que ara mateix els goberns estàn fent desaparèixer.
Vull VIURE no SOBREVIURE.
dimarts, 5 de juny del 2012
Amigues
Avuí em be de gust tornar a parlar de l'amistat, he pasat un d'aquells dies que acostumem a dir de "bajón" i, encare que el tema no s'ha sol.lucionat del tot,( tampoc és rés greu ), m'han demostrat estar a l'alçada, un altre cop.
La veritat és que hem aconseguit un grup de mares maco, que amb les nostres confidències ens hem fet grans amigues i quan una té un mal moment, les demés estem per animar i treure importància al càs, i funciona.
Uns dies toca a unes i poc a poc fem la roda, perque cap està excempte de que toqui, aquesta vida te cops per tothom. Hi han dies de tot, alegres perque hem aconseguit pasar'l sense cap entrevang, o difícils, perque unes no poden passar el temps que volen amb els nens, per feina, altres pasen tant de rato amb ells, que acaven ofegades de riures i plors, altres que no troven feina per més que busquin, o perque hi ha discusions de parella o sencillament, és un mal dia i prou.
Per això quan una no es desfoga, ho fa l'altre i així anem passant els mals dies, acompanyades de les nostres amigues que intenten animar a les demés i riem, i plorem, i ens enfadem amb la vida, amb el moment, i a l'endemà tot va una mica millor, perque els altres ulls ens han fet brillar als nostres com brillen els estels a l'univers, i per això ens fem pinya, perque la nostra amistat va aflorant i unint una constelació propia que perdurarà per molt de temps.
Amigues: Una ració d' alegria, amb una cullarada de sinceritat, un polsim de noblessa i quilos i quilos de petons, abraçades i honestitat.
Farem nostre el mitic lema que deia: un per tots i tots per un!!!!!!!
La veritat és que hem aconseguit un grup de mares maco, que amb les nostres confidències ens hem fet grans amigues i quan una té un mal moment, les demés estem per animar i treure importància al càs, i funciona.
Uns dies toca a unes i poc a poc fem la roda, perque cap està excempte de que toqui, aquesta vida te cops per tothom. Hi han dies de tot, alegres perque hem aconseguit pasar'l sense cap entrevang, o difícils, perque unes no poden passar el temps que volen amb els nens, per feina, altres pasen tant de rato amb ells, que acaven ofegades de riures i plors, altres que no troven feina per més que busquin, o perque hi ha discusions de parella o sencillament, és un mal dia i prou.
Per això quan una no es desfoga, ho fa l'altre i així anem passant els mals dies, acompanyades de les nostres amigues que intenten animar a les demés i riem, i plorem, i ens enfadem amb la vida, amb el moment, i a l'endemà tot va una mica millor, perque els altres ulls ens han fet brillar als nostres com brillen els estels a l'univers, i per això ens fem pinya, perque la nostra amistat va aflorant i unint una constelació propia que perdurarà per molt de temps.
Amigues: Una ració d' alegria, amb una cullarada de sinceritat, un polsim de noblessa i quilos i quilos de petons, abraçades i honestitat.
Farem nostre el mitic lema que deia: un per tots i tots per un!!!!!!!
dimecres, 30 de maig del 2012
Crèixer
Un dia et dona per mirar enrere a la vida i t'adones que poder el teu pàs no serà efímer, però te l'has currat, i molt.
Quan ets petit tens ganes de crèixer perque això d'anar a cole és una feina molt dura, que els pares no et deixin fer la teva amb llibertat, et fa sentir petita. I quan creixes voldries tornar a ser bebé, però amb el que ja tens aprés.
A la infantesa et troves que et fan gran perque has de cuidar de germans més petits, vas a casa els avis i a l'hora de dinar t' envien a casa perque no s'enfadi ta mare i tú, ets petit, no entens per qué els teus cosins es queden i tú has de marxar, però marxes, perque t'ho diu l'àvia que és una font de sabiduria i la vols fer contenta.
Van passant els anys sense gaire gloria, sempre tens l'esperança que un dia arribarà el teu príncep blau i et portarà amb ell, que formaràs la teva familia i que seràs molt feliç. I en certa mda és així, han passat moltes coses, has conegut molta gent i en el camí has deixat a tants altres. Pateixes pèrdues familiars, enfermetats de familiars, rebuitxos de persones que no pensaves mai que es comportarien amb tu així, perque ets una persona que ho dona tot pels demés, però saps qué?,, ara, mirant enrere et dons conte de quí val de debó per tu, de qui està al teu costat, que encare que no sàpigues d'on vens, saps a on vols anar.
Has format la teva familia, tens els amics que vols tindre, perque arribat una certa edat, et dones el luxe de poguer escollir les teves amistats, tens l' amor i la companyia dels teus, la compresió d'amics i familia. Penses que la teva vida no ha sigut un camí de roses, o si, amb espines que has sapigut treure i que guardes en un racó del teu cor per no oblidar que gràcies a elles, ara, avui, ets més forta que ahir.
Has patit, continues patint, però t'en surts perque ets forta i vols continuar fins on vulguis i puguis. La recompensa és sentir-te bé amb tu mateixa i tindre el convenciment propi que el que fas o fas de tot cor i conforme a les teves idees-
Sigues feliç, que la vida és per viure-la sense que se't escapin els bons moments.
Quan ets petit tens ganes de crèixer perque això d'anar a cole és una feina molt dura, que els pares no et deixin fer la teva amb llibertat, et fa sentir petita. I quan creixes voldries tornar a ser bebé, però amb el que ja tens aprés.
A la infantesa et troves que et fan gran perque has de cuidar de germans més petits, vas a casa els avis i a l'hora de dinar t' envien a casa perque no s'enfadi ta mare i tú, ets petit, no entens per qué els teus cosins es queden i tú has de marxar, però marxes, perque t'ho diu l'àvia que és una font de sabiduria i la vols fer contenta.
Van passant els anys sense gaire gloria, sempre tens l'esperança que un dia arribarà el teu príncep blau i et portarà amb ell, que formaràs la teva familia i que seràs molt feliç. I en certa mda és així, han passat moltes coses, has conegut molta gent i en el camí has deixat a tants altres. Pateixes pèrdues familiars, enfermetats de familiars, rebuitxos de persones que no pensaves mai que es comportarien amb tu així, perque ets una persona que ho dona tot pels demés, però saps qué?,, ara, mirant enrere et dons conte de quí val de debó per tu, de qui està al teu costat, que encare que no sàpigues d'on vens, saps a on vols anar.
Has format la teva familia, tens els amics que vols tindre, perque arribat una certa edat, et dones el luxe de poguer escollir les teves amistats, tens l' amor i la companyia dels teus, la compresió d'amics i familia. Penses que la teva vida no ha sigut un camí de roses, o si, amb espines que has sapigut treure i que guardes en un racó del teu cor per no oblidar que gràcies a elles, ara, avui, ets més forta que ahir.
Has patit, continues patint, però t'en surts perque ets forta i vols continuar fins on vulguis i puguis. La recompensa és sentir-te bé amb tu mateixa i tindre el convenciment propi que el que fas o fas de tot cor i conforme a les teves idees-
Sigues feliç, que la vida és per viure-la sense que se't escapin els bons moments.
dimarts, 29 de maig del 2012
Una de vitaminessss!!!!!
Pararem boixos, amb perdó de l'expressió. S'acosta el final de curs i els pares i mares comencem a mirar on col.locar als nens pel juliol perque, evidentment, son masses vacances les que tenen i acaben aburrint'se a casa. Però és que tot s'ens acumula.
Ens pasen els papers del casal d'estiu de l'escola, no està malament i has de pensar quantes setmanes el portes o si per la poca diferència de preu el portes tot el casal. Et pasen el paper de la piscina, per que inscriguis als nens si segueixen el curs vinent.
Em de pensar en la festa de final de curs, que faràn coses pels nens al pati de l'escola i despedeixen als de 6è, que ja pasen a l'institut i canvien de centre.
Tot això ho convinem amb la rutina de cada dia, compres,metges, feina, casa, nens, natació, escola....
Portem una agenda virtual al cap, encare que jo també la porto al calendari de la cuina,jejejeje
I a sobre et sents sola quan al teu dia a dia no estàs acompanyada de la teva parella per qüestions de feina. Tot el pés recau sobre les mares, tot i que tinguis la parella al costat, perque sembla que la feina dels pares és treballar a fora de casa i les mames hem de portar tot el demés, encare que ens ajudin, que no és ajuda, que hauria de ser col.laboració, que tot és mes fàcil entre dos.
Quan tens a la parella lluny i te l'estimes, s'et fa tot una muntanya i si a sobre no tens a ningú més amb qui desfogar-te, bueno, igual escric aqui per aquesta raó...menys mal que les amigues m'acompanyen el dia a dia i per elles em sento molt acompanyada. Diuen que les reds socials estàn trencant la percepció de l' amistat, jo no ho crec, jo tinc la part social per comunicar-me amb gent que no veig sovint, i amb els demés em comunico presencialment. Menys mal que la parella va i ve, perque si no pogués veure-la en tota la setmana, pppfffffff....
Amb l'estrés dels dies, que si anem al parque quan els petits surten de l'escola, que si prepals el berenar, que si tornem a casa, que si els dutxes, els hi fàs el sopar, els portes a dormir, els hi expliques el conte, prepares la roba pel dia següent, i quan et lleves, ja ho fas amb les piles carregades perque s'han de vestir, esmorçar, rentar, pentinar, els hi has de preparar l'esmorçar del cole i enrecordar-t'en del que toca perque dilluns pa amb embotit a escollir; dimarts, iogurt i dues galetes; dimecres, pà amb xocolata; dijous, fruita i divendres pà amb formatge, i cap a cole, revisant si han de portar deures acabats o llibres que han agafat de la biblioteca o si no has de preparar esmorçar perque el port el nen que fa anys...
De boixos, amb perdò...
Ens pasen els papers del casal d'estiu de l'escola, no està malament i has de pensar quantes setmanes el portes o si per la poca diferència de preu el portes tot el casal. Et pasen el paper de la piscina, per que inscriguis als nens si segueixen el curs vinent.
Em de pensar en la festa de final de curs, que faràn coses pels nens al pati de l'escola i despedeixen als de 6è, que ja pasen a l'institut i canvien de centre.
Tot això ho convinem amb la rutina de cada dia, compres,metges, feina, casa, nens, natació, escola....
Portem una agenda virtual al cap, encare que jo també la porto al calendari de la cuina,jejejeje
I a sobre et sents sola quan al teu dia a dia no estàs acompanyada de la teva parella per qüestions de feina. Tot el pés recau sobre les mares, tot i que tinguis la parella al costat, perque sembla que la feina dels pares és treballar a fora de casa i les mames hem de portar tot el demés, encare que ens ajudin, que no és ajuda, que hauria de ser col.laboració, que tot és mes fàcil entre dos.
Quan tens a la parella lluny i te l'estimes, s'et fa tot una muntanya i si a sobre no tens a ningú més amb qui desfogar-te, bueno, igual escric aqui per aquesta raó...menys mal que les amigues m'acompanyen el dia a dia i per elles em sento molt acompanyada. Diuen que les reds socials estàn trencant la percepció de l' amistat, jo no ho crec, jo tinc la part social per comunicar-me amb gent que no veig sovint, i amb els demés em comunico presencialment. Menys mal que la parella va i ve, perque si no pogués veure-la en tota la setmana, pppfffffff....
Amb l'estrés dels dies, que si anem al parque quan els petits surten de l'escola, que si prepals el berenar, que si tornem a casa, que si els dutxes, els hi fàs el sopar, els portes a dormir, els hi expliques el conte, prepares la roba pel dia següent, i quan et lleves, ja ho fas amb les piles carregades perque s'han de vestir, esmorçar, rentar, pentinar, els hi has de preparar l'esmorçar del cole i enrecordar-t'en del que toca perque dilluns pa amb embotit a escollir; dimarts, iogurt i dues galetes; dimecres, pà amb xocolata; dijous, fruita i divendres pà amb formatge, i cap a cole, revisant si han de portar deures acabats o llibres que han agafat de la biblioteca o si no has de preparar esmorçar perque el port el nen que fa anys...
De boixos, amb perdò...
dimecres, 23 de maig del 2012
INDIGNACIÓ
Com no hem d'estar indignats?, retallen mestres, augmenten al.lumnes per classe, però el que no redueix és la inmigració masiva.
Com molts de vosaltres coneixeu, a una de les escoles del poble només hi ha una linea per curs en infantil. Acaben de penjar les llistes provisionals i resulta que de 19 nens nous a P3, 11 son extrangers, eiiii, no preocupar-se, que les llistes no son definitives; però qué ens estàn venent, perfectament sabem que si el numero a entrar de nens és inferior al màxim d'una classe, entraràn tots.
Retallen per totes bandes, però els ajuts a aquesta gent no els hi falta. Anem-hi nosaltres a demanar, jo ho he fet, no ens donen rés de rés. Les mares de l' escola ens ajudem unes a altres amb el que podem i sobretot amb els nens perque ningú més ens ajuda, ja podem estar soles amb fills i cobrar poc que no ens posen ningú per cuidar els petits si la mare treballa, menjar?, entres en el banc d' aliments demostrant enormement que no tens ingressos necesaris per alimentar als teus fills i això si entres, perque hi ha gent que s' ha quedat fora per pasar-se 60 euros del que et demanen que has de cobrar, mares soles que no poden quedar-se el pis sorteijat de protecció oficial perque no pot mantindre'l, ehhhh, i no el demanis de dues habitacions, d'una i t' espabiles.
Que els nostres fills no faltin massa a classe perque de seguida avisan als serveis socials, als extrangers els hi ajuden amb diners perque els fills vagin a cole. Els nostres fills no poden anar de col.lonies perque els pares no les podem pagar, als extrangers els hi pagen perque pobrets els nens no es poden sentir discriminats, i els nostres?????, es igual que ells o els pares ens sentim rebutxats...
Ara resulta que a l'escola de la que parlavem al començament, cada vegada hi han més extrangers i ens sentim amenaçats, agreujats, indignats i discriminats al nostre propi país, això si ningú no posa paraula o fets acabarà sent un gueto, perque si diem alguna cosa, ben dita, sense ofendre a ningú, ells se senten ofessos. I a sobre fan tallers d'integració per la dona, però no diuen que la integració l'hem de fer nosaltres, perque elles, se senten juntes i es posen a parlar en el seu idioma i si nosaltres parlem amb el nostre ens diuen que en castellano, pues primer que parlo en català i crec que amb 20 anys de viure aquí ja el podrien saver.
I a sobre els hi diuen racistes a les mares que l' any que bé entren els nens a cole, si, ho som, però ens ha tornat la societat, els goberns, Càrites, Serveis socials, l'ajuntament, l' escola. I que consti que quan parlo d' aquesta gent no parlo per tots, perque conec de families que estàn completament integrades, que parlen un català millor que cualsevol de la terra, treballen entre nosaltres, no donen qué parlar i no demanen ajuts perque amb l' esforç de la feina que fan ja es guanyen les garrofes, jo em queixo d' aquesta gran malloria que es va extenent sense que ningú posi fre i que ens impulsa a revelant'se.
Com molts de vosaltres coneixeu, a una de les escoles del poble només hi ha una linea per curs en infantil. Acaben de penjar les llistes provisionals i resulta que de 19 nens nous a P3, 11 son extrangers, eiiii, no preocupar-se, que les llistes no son definitives; però qué ens estàn venent, perfectament sabem que si el numero a entrar de nens és inferior al màxim d'una classe, entraràn tots.
Retallen per totes bandes, però els ajuts a aquesta gent no els hi falta. Anem-hi nosaltres a demanar, jo ho he fet, no ens donen rés de rés. Les mares de l' escola ens ajudem unes a altres amb el que podem i sobretot amb els nens perque ningú més ens ajuda, ja podem estar soles amb fills i cobrar poc que no ens posen ningú per cuidar els petits si la mare treballa, menjar?, entres en el banc d' aliments demostrant enormement que no tens ingressos necesaris per alimentar als teus fills i això si entres, perque hi ha gent que s' ha quedat fora per pasar-se 60 euros del que et demanen que has de cobrar, mares soles que no poden quedar-se el pis sorteijat de protecció oficial perque no pot mantindre'l, ehhhh, i no el demanis de dues habitacions, d'una i t' espabiles.
Que els nostres fills no faltin massa a classe perque de seguida avisan als serveis socials, als extrangers els hi ajuden amb diners perque els fills vagin a cole. Els nostres fills no poden anar de col.lonies perque els pares no les podem pagar, als extrangers els hi pagen perque pobrets els nens no es poden sentir discriminats, i els nostres?????, es igual que ells o els pares ens sentim rebutxats...
Ara resulta que a l'escola de la que parlavem al començament, cada vegada hi han més extrangers i ens sentim amenaçats, agreujats, indignats i discriminats al nostre propi país, això si ningú no posa paraula o fets acabarà sent un gueto, perque si diem alguna cosa, ben dita, sense ofendre a ningú, ells se senten ofessos. I a sobre fan tallers d'integració per la dona, però no diuen que la integració l'hem de fer nosaltres, perque elles, se senten juntes i es posen a parlar en el seu idioma i si nosaltres parlem amb el nostre ens diuen que en castellano, pues primer que parlo en català i crec que amb 20 anys de viure aquí ja el podrien saver.
I a sobre els hi diuen racistes a les mares que l' any que bé entren els nens a cole, si, ho som, però ens ha tornat la societat, els goberns, Càrites, Serveis socials, l'ajuntament, l' escola. I que consti que quan parlo d' aquesta gent no parlo per tots, perque conec de families que estàn completament integrades, que parlen un català millor que cualsevol de la terra, treballen entre nosaltres, no donen qué parlar i no demanen ajuts perque amb l' esforç de la feina que fan ja es guanyen les garrofes, jo em queixo d' aquesta gran malloria que es va extenent sense que ningú posi fre i que ens impulsa a revelant'se.
dimecres, 16 de maig del 2012
Amistats
És curiosa la forma de distingir als amics, tenim als antic amics, els amics de sempre, els coneguts, els amics i els amics de veritat. podriem seguir així, amb múltiples definicions.
Quan som petits, sembla que tot va entorn dels nostres amics de l' escola, sense ells no tenim rés.
A l'adolescència, tenim la sensació de tindre els millors amics del mon, els que mai ens fallaràn i qué dir de la juventut, els nois fan els seus grupets per anar a lligar i les noies, en la competició d' aviam qui va més arreglada i guapa per trobar el primer novio i que els hi donin el primer petó de veritat.
Però aquests anys van passant i anem creixent, alguns continuem alguna amistat de quan erem petits, altres coneixem gent nova i poc a poc deixem enrera antics companys de festa.
Arribem a l' edat adulta, no tots a la mateixa hora, jeje, i volem formar familia. No volem perdre les amistats, però per diferents motius es van deixant de veure. I toca tornar a recordar temps pasats, que no sempre volen dir millor, i ens adonem que ens estem fent grans.
Ens traslladem de ciutat i perdem, però també guanyem amics. Jo he perdut molts, tinc contacte amb companys d' escola per aquest maravellòs mon d'internet, al poble on vaig crear la meva familia vaig deixar poquets, però bons amics i al poble que visc ara he fet de nous, i la veritat, la vida t'ensenya qui son els verdaders amics, els que estàn a totes, els que valoren els teus esforços, els que t'animen dia a dia, als que animes dia a dia...He fet una llista d'amics i d' aquests que es pot dir de veritat no son molts, però tampoc pocs i per això dono gràcies a Puri, Olga, Cristina, Melanie, Mireia i Andreas, Cristina, Mari, Manola i Josep, Elena, Jordi i Eva, Cristina i Ricard, Rebecca, Montse, Vane, Anna, Patri, Alex i Sandra ( evidentment ), i aixì podria passar-me el rato nombrant a persones que en un moment o l'altre, o encare avui dia, han estat i estant al meu costat.
Gràcies a molts d' ells continuem sortint i passant el rato.
Gràcies a tots per ser els meus amics.
Quan som petits, sembla que tot va entorn dels nostres amics de l' escola, sense ells no tenim rés.
A l'adolescència, tenim la sensació de tindre els millors amics del mon, els que mai ens fallaràn i qué dir de la juventut, els nois fan els seus grupets per anar a lligar i les noies, en la competició d' aviam qui va més arreglada i guapa per trobar el primer novio i que els hi donin el primer petó de veritat.
Però aquests anys van passant i anem creixent, alguns continuem alguna amistat de quan erem petits, altres coneixem gent nova i poc a poc deixem enrera antics companys de festa.
Arribem a l' edat adulta, no tots a la mateixa hora, jeje, i volem formar familia. No volem perdre les amistats, però per diferents motius es van deixant de veure. I toca tornar a recordar temps pasats, que no sempre volen dir millor, i ens adonem que ens estem fent grans.
Ens traslladem de ciutat i perdem, però també guanyem amics. Jo he perdut molts, tinc contacte amb companys d' escola per aquest maravellòs mon d'internet, al poble on vaig crear la meva familia vaig deixar poquets, però bons amics i al poble que visc ara he fet de nous, i la veritat, la vida t'ensenya qui son els verdaders amics, els que estàn a totes, els que valoren els teus esforços, els que t'animen dia a dia, als que animes dia a dia...He fet una llista d'amics i d' aquests que es pot dir de veritat no son molts, però tampoc pocs i per això dono gràcies a Puri, Olga, Cristina, Melanie, Mireia i Andreas, Cristina, Mari, Manola i Josep, Elena, Jordi i Eva, Cristina i Ricard, Rebecca, Montse, Vane, Anna, Patri, Alex i Sandra ( evidentment ), i aixì podria passar-me el rato nombrant a persones que en un moment o l'altre, o encare avui dia, han estat i estant al meu costat.
Gràcies a molts d' ells continuem sortint i passant el rato.
Gràcies a tots per ser els meus amics.
dimecres, 9 de maig del 2012
Nens d'avui
Avuí dia et quedes sorpresa del que saben els nens, jo dic que neixen ensenyats.Hi ha dies que segons les contestacions dels petits, has d' acabar marxant de la seva vista per poguer riure sense que ho sàpiguen, evidentment.
Frases com: a tu que et sembla; tu qué creus; perque no, no és una raó i coses per l' estil surten de les boquetes dels nostres fills amb cuatre o cinc anys.
Al meu li ha donat ara pels cromos del National Geografic i la veritat, puc estar contenta,perque amb les col.leccions que hi han avui dia...
Vol saber quin va ser l' últim dinosaure en extinguir-se, quans planetes hi han, qué es un satèlit, quina és la balena més gran, si Estats Units és aquell país tan gran que hi ha creuant el mar, ja s'ha aprés que Tokio és la capital del Japò i coses així.
Normalment juguem a endevinar animals del zoo o de la granja, avui ha volgut jugar als animals marins, la seva pista era: és un peix carnívor, i es clar, s'he m' ha ocurregut dir la piranya, pues va i em diu que no, perque les piranyes no son de mar, sino de rius a la selva, jajajaja, i qué vols dir-li, doncs que te raó i que m'he equivocat, també les mames s'equivoquen no?, pues si, segons ell no pasa rés perque tots ens equivoquem alguna vegade.
Jo ja no sé si tinc un nen o un filòsof, i clar, com després van els germans que tot ho volen repetir, pues ja tens a casa la distracció.
Qué fariem sense aquests petits ninets que ens fan més portadora la vida. De vegades et desesperen, però moltes altres et fan saber que gràcies a nosaltres aprenen i ho posen en pràctica.
A esperar la pròxima.
Frases com: a tu que et sembla; tu qué creus; perque no, no és una raó i coses per l' estil surten de les boquetes dels nostres fills amb cuatre o cinc anys.
Al meu li ha donat ara pels cromos del National Geografic i la veritat, puc estar contenta,perque amb les col.leccions que hi han avui dia...
Vol saber quin va ser l' últim dinosaure en extinguir-se, quans planetes hi han, qué es un satèlit, quina és la balena més gran, si Estats Units és aquell país tan gran que hi ha creuant el mar, ja s'ha aprés que Tokio és la capital del Japò i coses així.
Normalment juguem a endevinar animals del zoo o de la granja, avui ha volgut jugar als animals marins, la seva pista era: és un peix carnívor, i es clar, s'he m' ha ocurregut dir la piranya, pues va i em diu que no, perque les piranyes no son de mar, sino de rius a la selva, jajajaja, i qué vols dir-li, doncs que te raó i que m'he equivocat, també les mames s'equivoquen no?, pues si, segons ell no pasa rés perque tots ens equivoquem alguna vegade.
Jo ja no sé si tinc un nen o un filòsof, i clar, com després van els germans que tot ho volen repetir, pues ja tens a casa la distracció.
Qué fariem sense aquests petits ninets que ens fan més portadora la vida. De vegades et desesperen, però moltes altres et fan saber que gràcies a nosaltres aprenen i ho posen en pràctica.
A esperar la pròxima.
diumenge, 6 de maig del 2012
Dia de la mare
Avui era el dia de la mare, sempre se celebra el primer diumenge de Maig. Totes les mares estimem als nistres fills i quan parlem d'ells, s' ens cau la baba, però avui direm unes quantes veritats.
El dia que penses en estar embarassada, penses que tindràs un embaràs maravellòs, que parlaràs amb el nadó través d'una panxona viva, li posaràs musica perque es relaxi, i el nom?, desde que sabem que tenim un diminut ser a dintre nostre ja volem escollir el nom, qui no ha tingut el maravellòs llibre dels noms?, Anna, Maria, Berta, Ivet, Georgina, Paula, Abril, Queralt, i de nens, Marc, Andreu, Jan, Oriol, Lluc, Pau, David, Gerard.....i tants altres. Que maco ha de ser tot...Pues no, no sempre és així.
Alguns primers messos son, vómits, mareijos, després venen els mal d'esquena, el no poguer trobar la postura a l'hora de dormir, que si s'inflen les cames, que costa caminar....
I que maco ha de ser el part, sentir que ja arriba, aquells moments de película al costat de la teva parella, tots dos patint perque tot surti bé, si...molt maco...però també hi han aquelles doloroses contraccions, que necesites la mà del teu companys per poguer-la apretar amb força quan arriba aquell doloròs moment, que et poses rígida per intentar que paso el mal, i demanem la epidural, ditxosa epidural, qui vo tindre un part natural amb la relaxació que t'entra quan t'injecten a l' esquena, que no et mous ni un milimetre perque et fiquen la por al cos dient que si et mous i et puntxen una vértebra, ja l'hem liada.
El moment en que tens a tota la familia, no families, la teva i la seva, a la sala d' espera, trucant al timbre continuament demanant informació, però no teva, qué va, del nen...i pensem que millor estarien tots a casa seva. Comecen les carreres, les contraccions que s' acceleren, el petit que vo surtir i tu que vols que surti i tot acabi d'una vegada. A la sala de parts, en postura increiblement rebuscada, amb les teves parts intimes nues.
Aquell professional cridant que apretis, que ja be, que ja se li veu el cabell, ostres, si te cabell!!!!
Una que amb prou forces sap respirar, perque resulta que per parir s'ha de saber respirar, el que feiem fins a les hores, com li deurien dir?
La teva parella mirant com si hagués de surtir un gremlint de dintre teu, i intentant consolar-te, de qué? si jo l' única cosa que vull es que surti ja aquest nadó i deixi de forçar aquella part del cos que sembla imposible que pugui donar-se tant. T' entren ganes de cridar-li a tothom i de dir-li a la teva parella que no pensi tant en tindre fills, que ells no pasa per tot aquest maravellòs mon de que surti un ésser viu de dintre teu.
I per fi et relaxes, ja ha surtit, llavors, sí que et sents la mare més afortunada del mon, sobre tot, el nen està bé?, plores d'emoció, aquest petitó és teu, l'has tingut tu i ara el pots abraçar i mimar.
Ja ni t 'enrecordes de l' embaràs, ni de les pors, ni dels dolors. Nomès mires aquella personeta que et posen a sobre, cos amb cos, escoltant mutuament els bategs dels cors. I penses que és el millor que t'ha passat mai, i el vols ensenyar a tothom, és teu, és el teu fill...MARAVELLÓS SER MARE.
El dia que penses en estar embarassada, penses que tindràs un embaràs maravellòs, que parlaràs amb el nadó través d'una panxona viva, li posaràs musica perque es relaxi, i el nom?, desde que sabem que tenim un diminut ser a dintre nostre ja volem escollir el nom, qui no ha tingut el maravellòs llibre dels noms?, Anna, Maria, Berta, Ivet, Georgina, Paula, Abril, Queralt, i de nens, Marc, Andreu, Jan, Oriol, Lluc, Pau, David, Gerard.....i tants altres. Que maco ha de ser tot...Pues no, no sempre és així.
Alguns primers messos son, vómits, mareijos, després venen els mal d'esquena, el no poguer trobar la postura a l'hora de dormir, que si s'inflen les cames, que costa caminar....
I que maco ha de ser el part, sentir que ja arriba, aquells moments de película al costat de la teva parella, tots dos patint perque tot surti bé, si...molt maco...però també hi han aquelles doloroses contraccions, que necesites la mà del teu companys per poguer-la apretar amb força quan arriba aquell doloròs moment, que et poses rígida per intentar que paso el mal, i demanem la epidural, ditxosa epidural, qui vo tindre un part natural amb la relaxació que t'entra quan t'injecten a l' esquena, que no et mous ni un milimetre perque et fiquen la por al cos dient que si et mous i et puntxen una vértebra, ja l'hem liada.
El moment en que tens a tota la familia, no families, la teva i la seva, a la sala d' espera, trucant al timbre continuament demanant informació, però no teva, qué va, del nen...i pensem que millor estarien tots a casa seva. Comecen les carreres, les contraccions que s' acceleren, el petit que vo surtir i tu que vols que surti i tot acabi d'una vegada. A la sala de parts, en postura increiblement rebuscada, amb les teves parts intimes nues.
Aquell professional cridant que apretis, que ja be, que ja se li veu el cabell, ostres, si te cabell!!!!
Una que amb prou forces sap respirar, perque resulta que per parir s'ha de saber respirar, el que feiem fins a les hores, com li deurien dir?
La teva parella mirant com si hagués de surtir un gremlint de dintre teu, i intentant consolar-te, de qué? si jo l' única cosa que vull es que surti ja aquest nadó i deixi de forçar aquella part del cos que sembla imposible que pugui donar-se tant. T' entren ganes de cridar-li a tothom i de dir-li a la teva parella que no pensi tant en tindre fills, que ells no pasa per tot aquest maravellòs mon de que surti un ésser viu de dintre teu.
I per fi et relaxes, ja ha surtit, llavors, sí que et sents la mare més afortunada del mon, sobre tot, el nen està bé?, plores d'emoció, aquest petitó és teu, l'has tingut tu i ara el pots abraçar i mimar.
Ja ni t 'enrecordes de l' embaràs, ni de les pors, ni dels dolors. Nomès mires aquella personeta que et posen a sobre, cos amb cos, escoltant mutuament els bategs dels cors. I penses que és el millor que t'ha passat mai, i el vols ensenyar a tothom, és teu, és el teu fill...MARAVELLÓS SER MARE.
dijous, 3 de maig del 2012
EVA
FELICITATS EVA!!!!!
Avui vull felicitar a una molt bona amiga, l'Eva. Demà és el seu aniversari i et desitjo que tinguis un dia ple d'emocions, que el Jordi et dediqui un somriure de complicitat i que et faci un regal que desitgis molt.
Ets una noia especial, i formes part d'una familia especial que a casa ja ens anem estimant.El Lluc va al parque pensant trobar-se al Jordi petit i passar-s'ho molt be una estona junts. Nosaltres hem anat formant part de vosaltres. Ens hem aliat en la guerra dels aliments, en les entremeliadures dels nens i en les confidències dels marits,jejejeje.
Que el jefe et doni una mica de tregua demà i pensi que és el teu dia, que no et faci treballar gaire.
Continua sempre sent tant noble com ets i et desitjo que la vida et sonrigui igual que tu li fas a ella, que el Jordi petit t'ompli d'alegries i el gran d'amor.
Ens veiem pel cole i us esperem dissabte al café.
Un petonàs de tota la family.
FELICITATTTTTSSSSS!!!!!!!!!!
Avui vull felicitar a una molt bona amiga, l'Eva. Demà és el seu aniversari i et desitjo que tinguis un dia ple d'emocions, que el Jordi et dediqui un somriure de complicitat i que et faci un regal que desitgis molt.
Ets una noia especial, i formes part d'una familia especial que a casa ja ens anem estimant.El Lluc va al parque pensant trobar-se al Jordi petit i passar-s'ho molt be una estona junts. Nosaltres hem anat formant part de vosaltres. Ens hem aliat en la guerra dels aliments, en les entremeliadures dels nens i en les confidències dels marits,jejejeje.
Que el jefe et doni una mica de tregua demà i pensi que és el teu dia, que no et faci treballar gaire.
Continua sempre sent tant noble com ets i et desitjo que la vida et sonrigui igual que tu li fas a ella, que el Jordi petit t'ompli d'alegries i el gran d'amor.
Ens veiem pel cole i us esperem dissabte al café.
Un petonàs de tota la family.
FELICITATTTTTSSSSS!!!!!!!!!!
dijous, 26 d’abril del 2012
Avuí, l'activitat proposada era fer una recepta a l' escola dels nens, amb els cursos de P-3, P-4 i P-5.
La idea es bona, hem anat sis mares i cada una tenia a un grupet reduit de petits ajudants.
Ens hem presentat, hem parlat i ensenyat els ingredients que fariem servir i aquests petits xefs han participat en la creació del postre. Jo havia decidit fer coca farcida de cabell d'àngel i decorada per sobre amb xocolata.
Ens ho hem passat molt be fent tots els pasos, i evidentment, ells s'ho han passat millor tocant els ingredients amb les seves pròpies mans. Quan l'hem acabat de preparar, hem anat a ficar-la al forn i mentre es feia hem tornat a la classe a repetir com l'haviem fet i que habiem necesitat.
Tot ha sortit mig bé, no perque els nens no s'hagin comportat, perque la veritat, a excepció d'algún, no ens podem queixar, però una mica sí hem queixaré de la organització.
En tres cursos que eren només erem sis mares, ( poques ), i després que els hi vem donar per escrit a les mestres els materials que necesitavem perque els possava l' escola, s'han fet un lio i han faltat coses, almenys a mi m'ha faltat una base de massa, que al final hem areglat amb dues bases diferents, pel que no ha quedat tal com hem queda quan la faig a casa, però bueno, que hem de dir, no?
La veritat es que hem estat entretingudes, tant que ni un café hem pogut pendre, tampoc direm rés,jeje.
Al final tots els nens en conjunt ens han felicitat, ens han donat les gràcies i ens han fet un petit obsequi de part de l' escola.
I per que us quedi un bon sabor de boca, aqui us deixo la recepta:
INGREDIENTS:
1 ou
2 bases (iguals) de massa de full
1 llauna de cabell d'àngel
Sucre
Xocolata negra
ELABORACIÓ:
Mentre preparem la coca, possarem el forn a escalfar a 200 graus.
Desenrollem una base de massa i per no haver-la de moure després, la posem a sobre de la placa del forn. La punxem amb una forquilla perque la massa no s'infli a coure-la.
Batem l' ou i amb ell pintem la massa.
A sobre posem el cabell d' àngel, esparcint bé per tota la base.
Agafem l'altre base de massa de full, la desenrollem i la posem a sobre del que hem fet. Unirem les dues bases, com si d'una empanadilla es tractés, pasant una forquilla pels voltats perque quedin unides.
Tornem a estendre ou batut per la base de dalt que acabem de possar i quan ja estiguem, tirem sucre per sobre de l'ou, que la coca quedi coberta de sucre.
La posem a dintre del forn, que ja escalfat. La deixem uns 15 minuts a 190 graus.
L'anirem vigilant perque la massa de full de seguida està rossa i el temps de fer-se dependrà de cada forn.
Quan creiem que ja està acabada, la treurem del forn i la decorarem amb la xocolata que prèviament haurem desfet al microones.
Bueno, espero que us hagi agradat i que proveu a fer-la. Ja hem direu com us ha quedat.
La idea es bona, hem anat sis mares i cada una tenia a un grupet reduit de petits ajudants.
Ens hem presentat, hem parlat i ensenyat els ingredients que fariem servir i aquests petits xefs han participat en la creació del postre. Jo havia decidit fer coca farcida de cabell d'àngel i decorada per sobre amb xocolata.
Ens ho hem passat molt be fent tots els pasos, i evidentment, ells s'ho han passat millor tocant els ingredients amb les seves pròpies mans. Quan l'hem acabat de preparar, hem anat a ficar-la al forn i mentre es feia hem tornat a la classe a repetir com l'haviem fet i que habiem necesitat.
Tot ha sortit mig bé, no perque els nens no s'hagin comportat, perque la veritat, a excepció d'algún, no ens podem queixar, però una mica sí hem queixaré de la organització.
En tres cursos que eren només erem sis mares, ( poques ), i després que els hi vem donar per escrit a les mestres els materials que necesitavem perque els possava l' escola, s'han fet un lio i han faltat coses, almenys a mi m'ha faltat una base de massa, que al final hem areglat amb dues bases diferents, pel que no ha quedat tal com hem queda quan la faig a casa, però bueno, que hem de dir, no?
La veritat es que hem estat entretingudes, tant que ni un café hem pogut pendre, tampoc direm rés,jeje.
Al final tots els nens en conjunt ens han felicitat, ens han donat les gràcies i ens han fet un petit obsequi de part de l' escola.
I per que us quedi un bon sabor de boca, aqui us deixo la recepta:
INGREDIENTS:
1 ou
2 bases (iguals) de massa de full
1 llauna de cabell d'àngel
Sucre
Xocolata negra
ELABORACIÓ:
Mentre preparem la coca, possarem el forn a escalfar a 200 graus.
Desenrollem una base de massa i per no haver-la de moure després, la posem a sobre de la placa del forn. La punxem amb una forquilla perque la massa no s'infli a coure-la.
Batem l' ou i amb ell pintem la massa.
A sobre posem el cabell d' àngel, esparcint bé per tota la base.
Agafem l'altre base de massa de full, la desenrollem i la posem a sobre del que hem fet. Unirem les dues bases, com si d'una empanadilla es tractés, pasant una forquilla pels voltats perque quedin unides.
Tornem a estendre ou batut per la base de dalt que acabem de possar i quan ja estiguem, tirem sucre per sobre de l'ou, que la coca quedi coberta de sucre.
La posem a dintre del forn, que ja escalfat. La deixem uns 15 minuts a 190 graus.
L'anirem vigilant perque la massa de full de seguida està rossa i el temps de fer-se dependrà de cada forn.
Quan creiem que ja està acabada, la treurem del forn i la decorarem amb la xocolata que prèviament haurem desfet al microones.
Bueno, espero que us hagi agradat i que proveu a fer-la. Ja hem direu com us ha quedat.
dimecres, 25 d’abril del 2012
Aqui estic, amb un blogg que serà especial perque no el faré jo, només l'he creat, el farem entre tots nosaltres. Escriurem coses, receptes,contes,històries o simplement el dia a dia.
A mi avui em ve de gust explicar una història. Una història de dos amics. Comencem.
EN LLUC I EN MARCEL
En Lluc i en Marcel son dos amiguets que van anar al cole junts. Els hi agradava jugar sempre junts i s'estimaven molt. Un dia en Marcel li va dir en Lluc:
- Lluc, d'aquí un temps ja no podrem estar junts i em fa molta pena.
- Per què dius això?,es clar que jugarem junts.
- Però no podrà ser perque marxem lluny.
- Lluny?, a on?. Però demà tornes no?
- Demà si, però quan marxi, nomès tornaré algunes vegades, quan vingui de vacances, perque marxo a Alemania.
- Alemania?,qué és això?
-Alemania no es una cosa, és un país.
Aquí va quedar la cosa entre els amics, quan en Lluc va arribar a casa va preguntar qué era Alemania, la mare, li va explicar que era un país que estava una miqueta lluny, i es clar, també li va explicar qué era un pais. En Lluc es va possar trist quan va entrendre que no estaria amb el seu amic, que al cole no el veuria i que no jugarien al parque o casa.
La seva mare li va consolar dient-li que quan vingués de vacances el veuria i podria estar un rato amb ell i que es podrien escriu-re i explicar coses. A més ell podria explicar-li que també marxava a viure a un altre lloc, no tan lluny, però també canviaria d'escola i de companys.
Al dia següents en Lluc anava content perque tot el que li havia explicat la mare del lloc nou per viure li podria explicar al seu amic i així dir-li que ell també marxava, però que es veurien per l'ordinador i enviarien fotos.
Va arrivar el moment de despedir-se, els nens estaven una miqueta tristos perque no es veurien en molt de temps, però van decidir aprofitar el temps que van estar junts i van jugar molt. A l'hora de marxar es van fer molts petons i abraçades.
Van passar uns messos i cada nen estava al nou lloc on anaven a viure. Es va escriure algún cop, encare que en Lluc deu una carta i una foto, que aviat enviarà, ho promet, perque avuí a après el que és una promessa i s'ha enrecordat del seu amic Marcel.
- Mama, quan en Marcel i jo vem dir que ens escriuriem...això és una promesa oi?
- Si carinyo és pot considerar que ho era, així que li deus un bon escrit, ara ja saps fer-ho, li pots escriu-re tu mateix.
Aquesta història és real, en Lluc ha fet mlts amics nous, però s'enrecorda sovint del seu amic Marcel, al que aviat escriurem i demanarem excuses per no fer-ho avans.
QUE TINGUEU UN BON DIA
A mi avui em ve de gust explicar una història. Una història de dos amics. Comencem.
EN LLUC I EN MARCEL
En Lluc i en Marcel son dos amiguets que van anar al cole junts. Els hi agradava jugar sempre junts i s'estimaven molt. Un dia en Marcel li va dir en Lluc:
- Lluc, d'aquí un temps ja no podrem estar junts i em fa molta pena.
- Per què dius això?,es clar que jugarem junts.
- Però no podrà ser perque marxem lluny.
- Lluny?, a on?. Però demà tornes no?
- Demà si, però quan marxi, nomès tornaré algunes vegades, quan vingui de vacances, perque marxo a Alemania.
- Alemania?,qué és això?
-Alemania no es una cosa, és un país.
Aquí va quedar la cosa entre els amics, quan en Lluc va arribar a casa va preguntar qué era Alemania, la mare, li va explicar que era un país que estava una miqueta lluny, i es clar, també li va explicar qué era un pais. En Lluc es va possar trist quan va entrendre que no estaria amb el seu amic, que al cole no el veuria i que no jugarien al parque o casa.
La seva mare li va consolar dient-li que quan vingués de vacances el veuria i podria estar un rato amb ell i que es podrien escriu-re i explicar coses. A més ell podria explicar-li que també marxava a viure a un altre lloc, no tan lluny, però també canviaria d'escola i de companys.
Al dia següents en Lluc anava content perque tot el que li havia explicat la mare del lloc nou per viure li podria explicar al seu amic i així dir-li que ell també marxava, però que es veurien per l'ordinador i enviarien fotos.
Va arrivar el moment de despedir-se, els nens estaven una miqueta tristos perque no es veurien en molt de temps, però van decidir aprofitar el temps que van estar junts i van jugar molt. A l'hora de marxar es van fer molts petons i abraçades.
Van passar uns messos i cada nen estava al nou lloc on anaven a viure. Es va escriure algún cop, encare que en Lluc deu una carta i una foto, que aviat enviarà, ho promet, perque avuí a après el que és una promessa i s'ha enrecordat del seu amic Marcel.
- Mama, quan en Marcel i jo vem dir que ens escriuriem...això és una promesa oi?
- Si carinyo és pot considerar que ho era, així que li deus un bon escrit, ara ja saps fer-ho, li pots escriu-re tu mateix.
Aquesta història és real, en Lluc ha fet mlts amics nous, però s'enrecorda sovint del seu amic Marcel, al que aviat escriurem i demanarem excuses per no fer-ho avans.
QUE TINGUEU UN BON DIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)