INTERNET TE COSES BONES

 Bon dia bloggers!!!

 Un dia, algú va dir: " D'internet no pots treure coses bones ".
 - No estic dacord.- Vaig contestar, - A mi em va portar a la meva parella i fins avui ens va molt be i ens estimem molt.- Ens varem possar a riure.

 I és veritat, no tot és dolent, em de trobar el punt bo de les coses. Vaig conèixer al meu marit per internet i quan encara avui, després de 11 anys junts, ho diem, s'ens queden mirant amb cara rara i expliquem com va ser.

 No m'havia interesat mai per les reds socials, una nit em van ensenyar com anava tot, i allà estava ell, Casualitat?, NO, el destí. Quan conèixes gent "no real" no penses en veure't personalment, però tothom t'empeny a que ho facis. A ell li va entrar la incertesa de no saber si realment parlava amb qui jo deia ser i va ser el motiu de volguer conèixem. I així va ser, com diu ell: Aquell matí de pluja, amb el meu abric i el meu paraigües ens vem veure per primera vegada, i aqui estem, 11 anys després, casats i amb dos nens, qui ho hagués dit?, vers a la desconfiança d'alguns i les petites interferències d'altres.

 I avui, el felicitem desde casa, ja que per feina està per un pais veí. Un aniversari més que passem junts, i espero que siguin mooolllltttiiiisssiiiimmmssss més. Amb una vida plena de dificultats que hem sapigut portar a bon terme, entrebancs en temps de crisis, i també alegries que ens porten a seguir endevant en temps que la cosa fàcil és rendir-se, però no, els mals moments pasan i el sol sempre hi un dia que torna a surtir.

 Hem format una maca familia gràcies a la nostra empenta en aconseguir-ho. Ens estimem, ens respectem i eduquem i estimem als resultats del nostre amor, aquest parell de marrecs que ens porten de cap i ens fan riure i enfadant-se moltes vegades. Fins ara ho estem fent bé i espero veure els resultats d'una bona feina de pares quan passin uns anys.

 Quan tenim trenta o curanta anys tirem la vista enrera i trobem a faltar uns valors que sembla que es van perdent, però mantindre'ls és feina nostra i nosaltres intentem que els nostres fills creixin amb valors reals, no els que la societat d'avui dia imposa.

  Internet te coses bones, i tant, em va portar l'amor i a la llarga a la meva familia.

 Fins aviat.

12 d'Octubre

 Bon dia, bloggers,

 feia temps que no escribia, però avu no puc estar-me i això ho fa haver escoltat la radio aquest matí, nomès a mi s'hem ocurriria fer-ho un dia com avui.

 Resulta que és 12 d' octubre, dia del Pilar, això hauria de quedar així i no quedar tapat per la celebracions que no tnen rés a veure. Desde la resta d'Espanya ens ataquen perque volem una independència significativa per nosaltres, perque així poguem dispossar dels nostres impostos sense que ens treguin la majoria recaudada. Perque per nosaltres significa no tindre més retallades desde Madrid, tindre la nostra propia sanitat i que els nostres fills s'eduquin amb la seva llengua, sense que desde fora es vegi una ofensa, perque Catalunya té molts anys d'història, al igua que altres comunitats que no renuncien a lo seu.

  Tal dia com avui, a l'any 1492, Cristòfol Colón va descobrir Amèrica. La intenció de la reina Isabel no era nomès conquerir un nou món, sinò fer-se amb ell. Després de la descoberta, Colón va ser traicionat i empresonat, mentres al nou món hi havia un sèquit de la reina robant, violant dones, matant indígenes amb fills inclossos, i tot per una riquesa que no els va fer més grans, sinò pitjors persones. Aquest dia es el que, com avui, cel.lebren els espanyols, els espanyols castellans i els espanyols catalans que no s'hi senten com a tals.

  Poder, aquells anys eren el preludi del que pasa avui dia, lladres i més lladres al gobern, i això es el que se cel.lebra el dia d'avui. Molts diran que nosaltres cel.lebrem una derrota, la del 1714, però aquella vegada vem perdre amb l'ajut d'un rei espanyol, en aquell temps castellà, i resulta que a sobre hauriem d'estar agraït de pertanyer a Espanya, pues no senyors, no ho estem, perque sols ens hi aniria millor. Sí, al començament ho pasariem malament, però ja ho estem passant ara i en un parell d'anys tornariem a reflotar, cosa que ara portem enfonsats com 7 anys i desde Madrid intenten enfonsan't-se mès, perque amaguen que si nosaltres som independents, a Espanya se li va un motor molt fort per poguer reflotar.

  Soc Catalana, penso en català, em sento catalana i el meu sentiment per la meva terra és enorme, i estic orgullosa de formar part de la història per ser un poble treballador, amable, emprendor, lluitador, orgullòs, generòs....

 Em sigut generosos durant molts segles, però poder ja basta, perque mentre nosaltres patim retallades, el president de Extremadura anuncia que donarà ajuts de neixament, quan nosaltres les hem hagut de treure, que entrerà per la seguretat social operacions de canvi de sexe, quan nosaltres hem de pagar part dels medicaments hospitalaris pel càncer i la hepatitis, que hi hauràn ajuts escolars pels nens, quan nosaltres cada vegade en tenim menys....i tantes coses que no puc seguir nombrabt perquè cada vegada m'enceng més.

 Poder hauriem de pensar en no pagar impostos i així no els recaudarien a Madrid.

 Aupa Catalunya Lliure!!!!!

Dietes per mètode de vida

   Avui llegia la frase de més amunt, Dietes per mètode de vida, i m'ha fet pensar. No hi han dietes per això que diu perque cap persona viu com vol, tothom ens movem per l'instint de passar un dia més en aquest món, i tots tenim un mètode per viure-hi el millor que puguem.

  Jo visc com puc, pero també com vull, i m'explico. Per una banda, com puc, és perque només entra un sou a casa i hem de fer el que podem; i visc com vull, perque la vida ens va madurant i jo visc amb la tranquilitat de que puc tindre a la meva familia al costat, he pogut criar als meus fills a raó de no trobar feina. Els estic donant una educació que hem permet veure els bon resultats dia a dia, encare que, com a nens que son, també fan coses que no toquen, fiquen moltes vegades la pota i diuen impertinències quan s'els hi passa pel cap, qué farem.

  Visc com vull perque he entés que hi han persones que no t'acepten perque no son sinceres amb elles mateixes i et jutgen sense coneixe't. Visc sent el més sincera que puc amb els demés perque crec que cada persona s'ha de comportar com és, no com els demés volen que siguis. Visc fent amics amb la meva sinceritat, visc valorant a les persones que tinc al costat perque m'agrada que sàpiguen valorar-me i dono el que m'agradaria em donesin i amb això no vull dir que demani rés, perque dono sense esperar rés a canvi, perque m'agrada ajudar a la gent i sempre que tinc la oportunitat ho faig.

   Visc amb esperança de que tot el dolent pasa i lo bo perdura, visc atenta al demés perque em surt del cor, perque el problema d'un amic, d'un familiar, és problema meu. Visc per mi i pels demés.

   Sé que de vegades sembla que em compliqui la existència, però si preocupar-me pels meus és viure millor i viure com vull, sempre ho faré. Soc tonta?, NO; SOC JO i qui no em vulgui entendre, que no ho faci, qui no vulgui conèixem, que no em conegui, però estic tranuila perque.....VISC COM VULL.

Nadal

   S'acosta nadal, son dates en que la gent se sent més entrenyable, però no hauria de ser així. Tot l'any hi han persones que necesiten ajuda, que se senten soles, que no arriven  a final de més i nomès ens enrecordem en dates com les que venen.

   Ens sentim solidaris perque recollim menjar pels bancs d'aliments, les persones necesitades nomès menjen al nadal?, durant l'any s'alimenten d'aire?. I quan parlem de necesitats nomès es pensa en els inmigrants. Què pasa amb aquella familia que pare i mare s'han quedat a l'atur?, i amb es pares que tenen els fills visquen fora perque aqui no veuen futur?, i els avis que estan en les residencies esperant que els vagin a veure?.

   I qui pensa en la cantitat de nens del païs que es queden sense regals de reis?, i en els treballadors que no podràn passar les festes amb la familia perque algú ha de fer la feina aquells dies sense falta?

   Es tendeix a compadeiexe's dels que  veiem a la tele que ho pasen malament. Algú s'ha parat a observar a la gent que ens envolta?. Segur que tots els que m'esteu lleigint coneixeu algú proper que ho està pasant malament. No us limiteu a donar ànims, obriu les portes de casa vostra, feu-los companyia i que ells tinguin bona companyia, que se sentin acollits.

   No val en veure la Marató i pensar que que hi ha gent, que pobre està pitjor, no val nomès col.laborar aquell dia perque sembla que sigui el que toca. Durant l'any es fan investigacions d'enfermetats per poguer millorar el nivell de vida o per trovar aquell remei que sembla que es resisteix a ser trovat.

   Tot l'any s'abandonen animals al carrer, tot l'any els malalts ho estàn, o hi han persones que estàn soles. Penseu si realment no som egoistes i nomès mirem el nostre melic. Jo us entenc, és més fàcil no pensar-hi, ens asentiriem culpables, i ara no em vingueu amb excuses, perque coneguts n'hi han molts, però amics, ben pocs.

   Amics meus, casa meva és casa vostra, com deia en Sisa, i si necesiteu de mi, no dubteu en buscar-me, ja ho sabeu. Alguns no ens veurem fins després de festes i no pasarà rès, altres ens veurem en festes i crec que es molt maco poguer-ho fer.

   BONES FESTES I BON ANY !!!!!!!!!!

El païs de la corrupció

 Goberns que rescaten bancs en contes de persones, bancs que juguen amb els nostres diners i s'enbutxaquen els que guanyen, que desnonen a families que de tindre un benestar han pasat a estar tots a l' atur.

  Polítics corruptes, duqueses que busquen subvencions a Europa quan te als seus jornalers treballant per cuatre cèntims. Ducs que s'aprofiten de fundacions per tindre beneficis foscus. Artistes que pasen a ganar diners fàcils, no precisament amb la seva feina. Empreses que no volen recolectors de fruita espanyols perque els africans surten més baratos.

  Goberns que prometen pisos als extrangers quan treuen a families dels seus i no omplen els que ja hi han buits. Empresaris que s'aprofiten de la crisis per exclavitzar als seus treballadors. Empreses que donen feina a treballadors en negre i a casa seva quan deixan al paro treballadors de dintre i productius.

   Metges que volen tindre més temps pels pacients i no poden perque son pocs per tants malalts. Altres que no volen donar medicament perque hi han retallades. Goberns que fan pagar un euro per recepta quan els treballadors ja paguen la Seguretat Social. Llistes d'espera enormes per operacions quan paguen tractaments a gent que be de fora.

   Ajuts per inmigrants en Banc d'aliments, roba, beques, activitats extraescolars, menjador, quan als nostres fills s'els demana un preu per portar la carmanyola de casa per dinar. Goberns que fan retallades en personal educatiu i demanen més ratio de nens per classe, que permeten que cuatre mares àrabs posin en jaque a una escola perque no volen que se celebri el nadal perque elles no ho fan.

   Gobernants que no escolten la veu del poble i tiren pel dret. Que prohibeixen parlar una llengua de milers d'anys perque no és la seva. Que treu un idioma de Provincia perque sí del temari de l'escola. Que imposa la seva voluntat en contra del benefici d'un païs. Que maltracta als seus ciutadans.

   Gobernants que permeten  que els rics robin i els pobres pasin gana. Gobernants que troven a faltar una dictadura i ens impulsa a una rebelió de la que després també diràn que és culpa del poble.

 El poble es subleva, i encare dubten el per qué?

Como la vida misma

Bon dia,
 avui tenia ganes d'escriu-re i com fa dies que no ho feia m'he dit: endevant.

Hi han tants temes dels que t'asseventes dia a dia, que no sabria quin em posa més de mal humor, sort en tinc, a part de la familia, (que no els nombrem perque sempre hi son), sort en tinc dels amics, que amb les seves vivències, les seves històries, les seves bromes, el seu saber estar, i moltes més coses que hem serien impossible de nombrar fan que els dies siguin més passables.

 Perque amb les xerradetes ens posem al dia, opinem sobre els problemes de la vida que no podrem sol.lucionar perque només som gent del carrer, i penso que he fet malament de possar només, perque no, som MOLT MÉS que gent del carrer, gent com nosaltres son els que cada dia es lleven dora per aixecar as petits, donar'l-hi l'esmorzar, acompanyar'ls a cole i veure com creixen perque ja no volen que els portis fins a la porta, perque ja son  grans, quan tan sols tenen 5 o 6 anys.

 Gent com nosaltres encare es lleven abans perque han d'anar a treballar, perque sense diners no es menja, bàsicament, sense diners no es viu. Gent com nosaltres està cansada de treballar per amor a l'art, perque fan moltissimes hores i els hi paguen una missèria, i si no t'agrada pots marxar, ja en trovaràn a un altre que faci la feina.

 Gent com nosaltres està farta de no arribar a final de més, de fer mal.labars i tot i així no arribar-hi. Gent com nosaltres està farta d'anar a la salut pública i ser mal atesos, perque hi han metges que tot i no encertar casi mai en el diagnòstic continuen exercint com si rés.

 Get com nosaltres està farta de que es cobrin tants impostos i a tant alt preu quan després no et donen els serveis que toquen. Estem farts de que a les noticies, nosaltres, els catalans, sortim només per demanar, que el que demanem precisament és nostre, estem farts de ser els dolents, quan ho donem tot, de ser insolidaris, quan som els més solidaris, crec que som la comunitat que més recapte en cuestions de maratons, i amb molt de gust continuem sernt els primers en això.

 Estem farts de que a empreses que se suposen tenen ajuts per tindre gent de més de 50, no agafin a aquests perfils. Farts de que a les empreses et preguntin per la teva vida privada, si tens fills, si ets casada...Qué pasa, que per això es rendeix menys, pues va a ser que no. Perque aquestes preguntes als homes no els hi fan i també son marits i pares. Farts de que hagis d'avisar a l'empresa si et quedes embarassada, amb quin dret?, això és una agresió a la teva intimitat.

 No continuo, perque la gent del carrer, gent com nosaltres ja coneix totes aquestes històries i moltes més que ens fan ser MOLT MÉS que gent del carrer, som gent que intenta sobreviure en un món pel cuan és dificil lluitar.

  I gràcies pels amics que tinc, sobretot aquests últims que hem fet Vane, Ramon, Jordi, Eva, Rebeca, Cristina, Ricard, Anna, i algún més que espero que ja sàpiguen qui son. Petonets per tots, que de vegades, no sabem dir les coses com les sentim.

 Fins aviat a tots.

Somriures inocents

 Avui em sento trista, ens llevem amb la notícia dels nens de Córdoba i no m'ho podia creu-re.
 Pensem en que els nens venen al mon perque els busquem nosaltres, perque volem disfrutar de personetes nostres, fruit del nostre amor per la parella.
 No entendré mai com un pare pot fer-li mal a un fill, una personeta indefensa, que busca en els seus pares la protecció, el carinyo, l'amor i de cop i volta es trova en l'horror de la mort. La mort a mans del seu pare, l'home que se suposava l'havia de protegir dels dolents, de les coses lletges.

 M'horroritza pensar que es van sentir tranquils al costat de la persona que acabaria amb les seves vides. Unes vides que començaven. No em vull ni imaginar com s'ha sentit la mare en tots aquests mesos i com se sent en aquests moments.

 Els nens no han de pagar els errors dels pares, MAI, si nosaltres ens equivoquem, nosaltres ho sol.lucionem, i els nens han de viure la infància com els hi toca, com NENS, perque més en aquests moments, amb els futur que no tenim gens clar, ja tindràn temps de patir i lluitar per lo seu, ara és temps de jugar, d'estimar, d'apendre i a qui més estimen els nens que als seus pares?

 Em sol.lidaritzo completament amb la mare d'aquests petits, que ha perdut el més gran que podia perdre. Perque no ho pensem però aquesta mare ha perdut una il.lusió que segurament tenia com totes em tingut en algun moment de la nostra adolescència, ha perdut el que havia de ser una vida plena d'alegries, al costat del princep blau del conte i els seus "principitos". Ho ha perdut tot, perque quan s'ha adonat que no ha tingut el marit que pensava, i que ha perdut els seus tressors més preciats, es deu haver derrumbat.

 D'ell, queé dir, no rés. Jo no penso donar-li bombo a un deprabat així.

Senyors i senyores, penseu....Valoreu tindre un bon company al costat que s'estimi als vostres fills, dels altres, dels que no estimen ni parlar-ne.

Fins la propera.