INTERNET TE COSES BONES

 Bon dia bloggers!!!

 Un dia, algú va dir: " D'internet no pots treure coses bones ".
 - No estic dacord.- Vaig contestar, - A mi em va portar a la meva parella i fins avui ens va molt be i ens estimem molt.- Ens varem possar a riure.

 I és veritat, no tot és dolent, em de trobar el punt bo de les coses. Vaig conèixer al meu marit per internet i quan encara avui, després de 11 anys junts, ho diem, s'ens queden mirant amb cara rara i expliquem com va ser.

 No m'havia interesat mai per les reds socials, una nit em van ensenyar com anava tot, i allà estava ell, Casualitat?, NO, el destí. Quan conèixes gent "no real" no penses en veure't personalment, però tothom t'empeny a que ho facis. A ell li va entrar la incertesa de no saber si realment parlava amb qui jo deia ser i va ser el motiu de volguer conèixem. I així va ser, com diu ell: Aquell matí de pluja, amb el meu abric i el meu paraigües ens vem veure per primera vegada, i aqui estem, 11 anys després, casats i amb dos nens, qui ho hagués dit?, vers a la desconfiança d'alguns i les petites interferències d'altres.

 I avui, el felicitem desde casa, ja que per feina està per un pais veí. Un aniversari més que passem junts, i espero que siguin mooolllltttiiiisssiiiimmmssss més. Amb una vida plena de dificultats que hem sapigut portar a bon terme, entrebancs en temps de crisis, i també alegries que ens porten a seguir endevant en temps que la cosa fàcil és rendir-se, però no, els mals moments pasan i el sol sempre hi un dia que torna a surtir.

 Hem format una maca familia gràcies a la nostra empenta en aconseguir-ho. Ens estimem, ens respectem i eduquem i estimem als resultats del nostre amor, aquest parell de marrecs que ens porten de cap i ens fan riure i enfadant-se moltes vegades. Fins ara ho estem fent bé i espero veure els resultats d'una bona feina de pares quan passin uns anys.

 Quan tenim trenta o curanta anys tirem la vista enrera i trobem a faltar uns valors que sembla que es van perdent, però mantindre'ls és feina nostra i nosaltres intentem que els nostres fills creixin amb valors reals, no els que la societat d'avui dia imposa.

  Internet te coses bones, i tant, em va portar l'amor i a la llarga a la meva familia.

 Fins aviat.

12 d'Octubre

 Bon dia, bloggers,

 feia temps que no escribia, però avu no puc estar-me i això ho fa haver escoltat la radio aquest matí, nomès a mi s'hem ocurriria fer-ho un dia com avui.

 Resulta que és 12 d' octubre, dia del Pilar, això hauria de quedar així i no quedar tapat per la celebracions que no tnen rés a veure. Desde la resta d'Espanya ens ataquen perque volem una independència significativa per nosaltres, perque així poguem dispossar dels nostres impostos sense que ens treguin la majoria recaudada. Perque per nosaltres significa no tindre més retallades desde Madrid, tindre la nostra propia sanitat i que els nostres fills s'eduquin amb la seva llengua, sense que desde fora es vegi una ofensa, perque Catalunya té molts anys d'història, al igua que altres comunitats que no renuncien a lo seu.

  Tal dia com avui, a l'any 1492, Cristòfol Colón va descobrir Amèrica. La intenció de la reina Isabel no era nomès conquerir un nou món, sinò fer-se amb ell. Després de la descoberta, Colón va ser traicionat i empresonat, mentres al nou món hi havia un sèquit de la reina robant, violant dones, matant indígenes amb fills inclossos, i tot per una riquesa que no els va fer més grans, sinò pitjors persones. Aquest dia es el que, com avui, cel.lebren els espanyols, els espanyols castellans i els espanyols catalans que no s'hi senten com a tals.

  Poder, aquells anys eren el preludi del que pasa avui dia, lladres i més lladres al gobern, i això es el que se cel.lebra el dia d'avui. Molts diran que nosaltres cel.lebrem una derrota, la del 1714, però aquella vegada vem perdre amb l'ajut d'un rei espanyol, en aquell temps castellà, i resulta que a sobre hauriem d'estar agraït de pertanyer a Espanya, pues no senyors, no ho estem, perque sols ens hi aniria millor. Sí, al començament ho pasariem malament, però ja ho estem passant ara i en un parell d'anys tornariem a reflotar, cosa que ara portem enfonsats com 7 anys i desde Madrid intenten enfonsan't-se mès, perque amaguen que si nosaltres som independents, a Espanya se li va un motor molt fort per poguer reflotar.

  Soc Catalana, penso en català, em sento catalana i el meu sentiment per la meva terra és enorme, i estic orgullosa de formar part de la història per ser un poble treballador, amable, emprendor, lluitador, orgullòs, generòs....

 Em sigut generosos durant molts segles, però poder ja basta, perque mentre nosaltres patim retallades, el president de Extremadura anuncia que donarà ajuts de neixament, quan nosaltres les hem hagut de treure, que entrerà per la seguretat social operacions de canvi de sexe, quan nosaltres hem de pagar part dels medicaments hospitalaris pel càncer i la hepatitis, que hi hauràn ajuts escolars pels nens, quan nosaltres cada vegade en tenim menys....i tantes coses que no puc seguir nombrabt perquè cada vegada m'enceng més.

 Poder hauriem de pensar en no pagar impostos i així no els recaudarien a Madrid.

 Aupa Catalunya Lliure!!!!!

Dietes per mètode de vida

   Avui llegia la frase de més amunt, Dietes per mètode de vida, i m'ha fet pensar. No hi han dietes per això que diu perque cap persona viu com vol, tothom ens movem per l'instint de passar un dia més en aquest món, i tots tenim un mètode per viure-hi el millor que puguem.

  Jo visc com puc, pero també com vull, i m'explico. Per una banda, com puc, és perque només entra un sou a casa i hem de fer el que podem; i visc com vull, perque la vida ens va madurant i jo visc amb la tranquilitat de que puc tindre a la meva familia al costat, he pogut criar als meus fills a raó de no trobar feina. Els estic donant una educació que hem permet veure els bon resultats dia a dia, encare que, com a nens que son, també fan coses que no toquen, fiquen moltes vegades la pota i diuen impertinències quan s'els hi passa pel cap, qué farem.

  Visc com vull perque he entés que hi han persones que no t'acepten perque no son sinceres amb elles mateixes i et jutgen sense coneixe't. Visc sent el més sincera que puc amb els demés perque crec que cada persona s'ha de comportar com és, no com els demés volen que siguis. Visc fent amics amb la meva sinceritat, visc valorant a les persones que tinc al costat perque m'agrada que sàpiguen valorar-me i dono el que m'agradaria em donesin i amb això no vull dir que demani rés, perque dono sense esperar rés a canvi, perque m'agrada ajudar a la gent i sempre que tinc la oportunitat ho faig.

   Visc amb esperança de que tot el dolent pasa i lo bo perdura, visc atenta al demés perque em surt del cor, perque el problema d'un amic, d'un familiar, és problema meu. Visc per mi i pels demés.

   Sé que de vegades sembla que em compliqui la existència, però si preocupar-me pels meus és viure millor i viure com vull, sempre ho faré. Soc tonta?, NO; SOC JO i qui no em vulgui entendre, que no ho faci, qui no vulgui conèixem, que no em conegui, però estic tranuila perque.....VISC COM VULL.