Crisis, estiu...

 Hola,

 Sembla que l'estu hauria de ser per descansar, i en temps com els d'avui dia no és així. Les empreses s'aprofiten de que falta feina i sobren treballadors i apretan a aquest fins a puns que casi escanyen.

 Hores i més hores fora de casa, això si com el Gerard, no son dies. Bronques que s'emporten els treballadors perque s'espatllen màquines, ja hem direu quina culpa en tenen, dietes que no es paguen, sous irrisoris i quan no, també es troven les pagues prorreteijades o com dimonis es digui, dormir fora de casa i a sobre no quedis en fer rés el dissabte, perque encare que tinguis contracte de dilluns a divendres t'exigeixen que estiguis per ells sense pagar-te hores extres, això ni pensar-ho i tot això i més amb la por i alguns amb la seguretat de quan acabi el contracte aniràs al carrer, sensillament perque el jefe no aguanta a un bon treballador, prefereixen persones que a tot diguin que si sense , protestar, no es busquin rés els caps de setmana per si els necesiten, ei, i no parlis amb ningú de rés, no sigui que s'enterin de coses que no deuen, quines coses?, que no pagues als treballadors com toca, que fas tractes que no deuen tocar, a saver...

 Ah, i després, si hi ha algú treballador que és despatxat improcedentment i reclama lo seu, a sobre és el dolent de la película, però senyors, de qué va això, estem farts de politics que cobren més del compte, de bancs rescatats, de lladres, de retallades a sanitat i educació, de que ens cobrin un euro per recepte, quan estàs cotitzant la seguretat social, però bueno...Ara, els defensors dels treballadors que no parlin eh?, que es quedin ben amagadets, no sigui que també rebin, vergonya de país, cada vegade em sento més avergonyida de viure a un pais que sempre se les ha donat de lluitador i que ara està escanyant als ciutadans. Acabarem tots parats i sense un duro, aviam a qui li demanem després, perque es clar, tot li donen als de fora i quan demanem nosaltres no hi haurà rés.

Ho deixo estar, cada vegade estic més emprenyada, Joan, deixa d'escanyar als teus treballadors, que a sobre intentean sobreviure en aquest fastic de mon. Donens tranquilitat, que els teus almenys et respecten, i això avui dia ´s molt.

Ala, ja m'he desfogat per avui.

Montse

 Bona tarda nois i noies, avui em vull despedir d'una amiga del grup nostre de mares del cole.
 Estic segura que pensa que ens veurem molt poquet i no serà així.

 Montse, et trucarem i t'anirem a visitar, al fi i al cap, Mollet no està tant lluny. Fa un any i mig que et conec i ets una dona molt lluitadora, t'ha costat arrivar a aquest moment, ho has patit molt, però ens tenies a nosaltres pels mals moments i juntes em fet que aquest camí teu no fós tan solitari ni dur, l'hem estovat una miqueta, és el màxim que podiem fer per tú.

 Ara has de tirar endevant, amb aquestes dues preciositats que son les nenes, al costat dels teus i nosaltres, desde aqui t'animarem enèrgicament i comprovaràs que desprès de fases dolentes arriven les bones i més amb el que has lluitat, et mereixes una mica de tranquilitat i pau.

 Et trovarem a faltar, aquells xiulets als nens al parc perque fesin cas, aquelles carreretes darrera de la Iris, aquells berenars que pasavem a l'ombra i aquelles tardes de café en grup a casa.

 Per una altre banda, felicitem a la travieseta, que fa anys demà. Li desitgem que sigui tan somrient com sempre i una miqueta menys trasto,jejejeje.FELIÇ ANIVERSARI!!!!!!!!!!!

 I ara a disfrutar dels teus pares, germà,cunyada i nebots, que els has trovat tant en falta i ara pots comptar amb ells....i amb nosaltres.

 Ens veiem el dimarts, buscans, que ens hem de veure eh?
 Un petonàs ben fort de totes nosaltres i companys de les nenes.

 Muackkkkkk.

20 de Juny

 Tal dia com avuí, fa....uns quants anys va nèixer una nena amb molt de cabell, petitona i ploranera que poc a poc es va convertir en la dona que és avui dia, que soc avui dia, exacte, aquella nena era jo i avui escric aquestes linies agraïnt les felicitacions de tota la gent que s'ha enrecordat i a tota a qui s'ho a enrecordat el facebook, gràcies a tots i totes.

 Es molt gratificant que s'enrecordin de tu, i més quan veus que ho ha fet la gent que verdaderament t'importa. Avuí puc dir que soc feliç i soc mig afortunada, perque ho he pogut passar amb les personetes que més m'estimo en aquest mòn, el Lluc i la Berta, però mig perque la meva mitja taronja, el meu rei de la casa no ha pogut ser-hi per qüestions de feina. S'ha enrecordat, m'he trucat i això també m'ha possat contenta.

 En dies com avui, encare que ja ho ser dia a dia puc dir que estic envoltada de bona gent, de molt bona gent, pares, germanes, cunyats, marit, fills, nebots, tieta, sogra, tiets i cosines politiques i amics i amigues que m'acompanyen cada dia en el transcurs d'aquest difíci camí que és la vida.

 Però no soc tan vella, que d'ahir a avui només ha passat una nit,jejejeje i jo vaig al revés, cada dia que pasa em faig més jove,jajajajaja, ja m'agradaria, però de somnis també es viu, no?,jajajajaja

 Espero passar molts, però que molt, pero que moltisims anys al vostre costat i que ho pogueu veure i a qui no li agradi la idea, que es posi flors,jejejejeje.
 Una abraçada ben forta a tots i seguim en contacte i espero que seguiu lleigint-me. I noies, ens veiem demà, força a totes i en especial a una que pasa per mals moments, però segur que els pasaràs i tornaràs a ser feliç.

 Petonets i fins la següent.

Sempre

 Sempre has estat i estaràs.Quan et sentis sol, pensa en nosaltres, quan estiguis trist, pensa en els petits. Sempre hem sapigut portar les situacions que s'ens han presentat.
 Sempre has lluitat a contra-corrents, en moments delicats i dificils i allà has estat, mai t'has rendit, encare que podries haber-ho fet. Recordem les cançons que ens dedicaves quan existien els cassets i les bones nits gravades perque treballaves i no ens podies ficar al llit.
 Les sortides a la platja i al camp, que eren molt divertides perque abans no hi habien cadiretes de cotxe i cuatre a darrera, la veritat tot un periple.
 Sempre has sapigut com actuar, encare que dubtesis. Ens empenyaves en els estudis, a sortir i passar-ho bé quan tocava i la teva preocupació que mai deixessim de fer rés per ella, que per això ja estaves tú. Encare que molts t'han criticat, tú has sapigut estar al teu lloc, perque desde fora tothom es creu amb el dret d'opinar, però ningú més s'ha agafat el càrrec. Ella, que va marxar fa deu anys ho savia bé, savia que necesitaves i necesitaries ajuda per ocupar-te'n, ell que va marxar, quan?, fa 20 anys?, també ho sabia. Sempre callat, però ho savia molt bé.

 Nosaltres sempre estarem al vostre costat, per molt que tinguem temps difícils i ens barallem, discutim, ens distanciem, només son ratos, després sempre tornem, perque la vostra companyia és la nostra al.legria. Els sis marrecs t'estimen amb boixeria, i això ho has aconseguit tu, t'ho has guanyat.

 Pensa, que encare que altres et donin l'esquena, nosaltres no ho farem mai, perque us estimem, t'estimem i valorem el que has anat patint. Sempre dic als meus amics, que no es preocupin d'aquella gent que els critica sense saver mai la veritat de rés, tothom paga per com és i qui és i ningú es queda rés d'altre. Jo fa molt de temps que vaig deixar de preocupar.me pel qué diràn. Sé que actuu correctament i el demés no m'afectarà per aquesta raó.

 Sempre has estat, ens toca a nosaltres dir-te que sempre estarem, sempre.

 T'estimem.

Sobreviure

 Avuí, quan hem tornat de natació, per cert, ha sigut una bona classe perque ens han deixat entrar a veure els nens com ho feien i els hi han donat el diploma del curs. Pues això, quan hem tornat a casa ens hem trobat amb el papa, que ha fet una paradeta de camí a França per agafar menjar per dos dies i està fins als coll...

 El pobre, a part de que es pasa la setmana anant i venint de França a Osona, porta traïler, cobra una merd.... i no els hi paguen dietes, amb la qual cosa s'han de portar menjar per dos dies i després llaunes per si no poden passar per casa, això si en contes d'arribar a casa el divendres nit no arriba el dissabte migdia o si no marxa diumenge tarda. Com se suposa que han d'estar aquests treballadors?, pues fastigueijats, evidentment. I per postres a casa només treballa ell, així que no se li giri el cap al jefe i el despedeixi sense motiu, que ja va fer-ho el nadal passat, encare que el va readmetre, sembla que ara li faci la guitza perque marxi ell, pues el pobre està agobiat, però aguantarà.

 Avuí dia, en els temps que corren, tothom intenta aprofitar-se dels altres, no hauria de ser al revés?, els empresaris apreten tot el que poden als treballadors, ja sabem que no els hem de ficar tots al mateix sac, però la majoria, ara, s'aprofita. Feines pasades d'hores que no es paguen, sense dietes, pagan una miseria per la feina que es fà. Estem anant enrere, ja fa anys que això dura i ens ho veiem a venir, però sembla que només ho veiem la gent treballadora, com no ens hem de queixar si els sous son missers, les feines, explotadores, ja n'hi ha gent que la farà i així com se suposa que hem de viure, del que ens deixen els de Bankia?, o l'Urdangarín?, no, ja sé, ens ajudarà el president de gobern que molts volien que entrés, i ara fa la feina que no feia l'anterior?, NOOOOOOOO, però es clar, ara l'exxcusa és que l'altre ho ha deixat tant malament, que aquest no pot fer maravelles i mentre nosaltres sobrevivim, perque viure no és la paraula, més aviat és SOBREVIURE.

 Jo necesito una feina digna, al igual que la meva parella, amb una sanitat digne per cuidar la salut que malmet la vida i una educació digne pels meus fills perque es puguin construir un futur millor, un futur que els seus pares mantenien del que van aconseguir els seus avis i que ara mateix els goberns estàn fent desaparèixer.

 Vull VIURE no SOBREVIURE.

Amigues

 Avuí em be de gust tornar a parlar de l'amistat, he pasat un d'aquells dies que acostumem a dir de "bajón" i, encare que el tema no s'ha sol.lucionat del tot,( tampoc és rés greu ), m'han demostrat estar a l'alçada, un altre cop.

 La veritat és que hem aconseguit un grup de mares maco, que amb les nostres confidències ens hem fet grans amigues i quan una té un mal moment, les demés estem per animar i treure importància al càs, i funciona.

 Uns dies toca a unes i poc a poc fem la roda, perque cap està excempte de que toqui, aquesta vida te cops per tothom. Hi han dies de tot, alegres perque hem aconseguit pasar'l sense cap entrevang, o difícils, perque unes no poden passar el temps que volen amb els nens, per feina, altres pasen tant de rato amb ells, que acaven ofegades de riures i plors, altres que no troven feina per més que busquin, o perque hi ha discusions de parella o sencillament, és un mal dia i prou.

 Per això quan una no es desfoga, ho fa l'altre i així anem passant els mals dies, acompanyades de les nostres amigues que intenten animar a les demés i riem, i plorem, i ens enfadem amb la vida, amb el moment, i a l'endemà tot va una mica millor, perque els altres ulls ens han fet brillar als nostres com brillen els estels a l'univers, i per això ens fem pinya, perque la nostra amistat va aflorant i unint una constelació propia que perdurarà per molt de temps.

 Amigues: Una ració d' alegria, amb una cullarada de sinceritat, un polsim de noblessa i quilos i quilos de petons, abraçades i honestitat.

 Farem nostre el mitic lema que deia: un per tots i tots per un!!!!!!!