Como la vida misma

Bon dia,
 avui tenia ganes d'escriu-re i com fa dies que no ho feia m'he dit: endevant.

Hi han tants temes dels que t'asseventes dia a dia, que no sabria quin em posa més de mal humor, sort en tinc, a part de la familia, (que no els nombrem perque sempre hi son), sort en tinc dels amics, que amb les seves vivències, les seves històries, les seves bromes, el seu saber estar, i moltes més coses que hem serien impossible de nombrar fan que els dies siguin més passables.

 Perque amb les xerradetes ens posem al dia, opinem sobre els problemes de la vida que no podrem sol.lucionar perque només som gent del carrer, i penso que he fet malament de possar només, perque no, som MOLT MÉS que gent del carrer, gent com nosaltres son els que cada dia es lleven dora per aixecar as petits, donar'l-hi l'esmorzar, acompanyar'ls a cole i veure com creixen perque ja no volen que els portis fins a la porta, perque ja son  grans, quan tan sols tenen 5 o 6 anys.

 Gent com nosaltres encare es lleven abans perque han d'anar a treballar, perque sense diners no es menja, bàsicament, sense diners no es viu. Gent com nosaltres està cansada de treballar per amor a l'art, perque fan moltissimes hores i els hi paguen una missèria, i si no t'agrada pots marxar, ja en trovaràn a un altre que faci la feina.

 Gent com nosaltres està farta de no arribar a final de més, de fer mal.labars i tot i així no arribar-hi. Gent com nosaltres està farta d'anar a la salut pública i ser mal atesos, perque hi han metges que tot i no encertar casi mai en el diagnòstic continuen exercint com si rés.

 Get com nosaltres està farta de que es cobrin tants impostos i a tant alt preu quan després no et donen els serveis que toquen. Estem farts de que a les noticies, nosaltres, els catalans, sortim només per demanar, que el que demanem precisament és nostre, estem farts de ser els dolents, quan ho donem tot, de ser insolidaris, quan som els més solidaris, crec que som la comunitat que més recapte en cuestions de maratons, i amb molt de gust continuem sernt els primers en això.

 Estem farts de que a empreses que se suposen tenen ajuts per tindre gent de més de 50, no agafin a aquests perfils. Farts de que a les empreses et preguntin per la teva vida privada, si tens fills, si ets casada...Qué pasa, que per això es rendeix menys, pues va a ser que no. Perque aquestes preguntes als homes no els hi fan i també son marits i pares. Farts de que hagis d'avisar a l'empresa si et quedes embarassada, amb quin dret?, això és una agresió a la teva intimitat.

 No continuo, perque la gent del carrer, gent com nosaltres ja coneix totes aquestes històries i moltes més que ens fan ser MOLT MÉS que gent del carrer, som gent que intenta sobreviure en un món pel cuan és dificil lluitar.

  I gràcies pels amics que tinc, sobretot aquests últims que hem fet Vane, Ramon, Jordi, Eva, Rebeca, Cristina, Ricard, Anna, i algún més que espero que ja sàpiguen qui son. Petonets per tots, que de vegades, no sabem dir les coses com les sentim.

 Fins aviat a tots.